Herbes aromàtiques al jardi.

P1110599

M’agrada la natura i m’agrada cultivar el meu jardí, m’agrada tocar la terra amb les mans sense guants, plantar unes llavors i veure com creixen, regar-les, abonar-les i amb el cas de les plantes aromàtiques olorar-les, es tot un goig.

Les plantes aromàtiques les tinc totes juntes al peu d’un oliver: julivert, romaní, farigola, sajolida, sàlvia, menta, orenga, cibulet, melissa………. algunes les faig servir mes que altres però sempre m’agrada tenir-les a ma.

Tinc que dir-vos que la entesa en herbes, és la meva filla Meritxell, sap un pou, i les utilitza per fer infusions o be essències pels cops o per fer vaus al hivern. Es ella la que m’informa perquè serveixen i quan es la millor època per tallar-les i secar-les. Així que ho tinc fàcil no us sembla…….

P1110610

Romaní:

El romaní és un arbust perenne mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. Si el planteu als vostres jardins el tindreu tot l’any verd, i a la primavera farà una flor liliàcia. En català, el romaní o romer també es coneix amb el nom de beneit.  Posseeix en les seves fulles glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobretot quan es matxuquen les seves fulles. És un condiment tradicional de la cuina mediterrània.

A l’antic Egipte va ser un dels ingredients de les formulacions fetes per embalsamar els cossos dels morts. Va ser introduït cap al Nord d’Europa a través dels Alps pels primers monjos cristians, sent molt popular als jardins monàstics de tot el continent

L’oli essencial va ser obtingut per destil·lació el primer cop al 1330 gràcies a les investigacions anteriors de Ramon Llull.

A la cuina s’utilitza en molts plats: amb aus, conill, escabetxats, carns,  sobre tot en la carn de be. També es fa servir per aromatitzar l’oli, posant a macerar una branqueta de romaní dintre d’una ampolla d’oli de oliva.

Aquesta planta s’ha utilitzat tradicionalment en la medicina popular com a remei, entre d’altres, per al tractament de les cefalees i del vertigen; per disminuir les molèsties musculars i el mal d’esquena, així com la circulació deficient i per les lesions cutànies. També com a estimulant dels cabells i per l’eliminació de la caspa.

També per millorar la respiració durant els constipats, la grip o la sinusitis. Te un gran poder antiinflamatori, per això antigament a les cases era habitual d’utilitzar-ho per als dolors de cops i patacades, macerat amb alcohol o oli.

P1110601

Farigola:

La farigola es una mata perenne d’uns 40 cm de alçada, que creix de forma salvatge als nostres camps i a la vorera dels camins. Es coneix també amb els noms de: farigola, timó, timonet o tomell, al igual que el romaní es una planta valorada tant en el camp gastronòmic com en el medicinal. Conté nombroses substàncies actives, com el timol amb notables propietats antisèptiques.

Es un remei conegut per el coll irritat.
Es fa una infusió de farigola. Es posa en un got amb una cullerada de mel i unes gotes de suc de llimona i se’n fan gàrgares.
Es pot repetir tantes vegades com calgui.

Acompanya perfectament els plats de carn, aus, conill, caça i es famosa per la coneguda “Sopa de farigola”, pel seu poder digestiu: 1 litre d’aigua, 3 branquetes de farigola, pa de pagès del dia d’abans, 2 ous, oli i sal. La meva àvia sempre la feia els dies de fred i sobre tot quan rondaven els constipats. Quins records………..

P1110607

Sajolida:

La sajolida de jardí, és una planta anual que al hivern es seca i a la primavera torna a brotar. Pertany a la família del romaní i la farigola…..

La sajolida és utilitzada com a condiment, tant en la cuina com per aromatitzar les olives , per això també se la coneix com “planta de les olives”. Bàsicament es, pel que la faig servir, per adobar les olives.

P1110603

Menta:

La menta es una herba perenne, que al hivern amb el fred es seca, però a la primavera torna a sortir esqueixos. Quan es va secant és millor tallar-li les tiges arran del terra, perquè broti amb mes força. li agrada estar en semiombra i necessita força rec.

Es pot cultivar en torreta i al jardí, hem de tenir en compte que si la cultivem en jardí es molt invasora i sortirà per tot arreu. Es important controlar-la, retallant-la de tant en tant.

Fa una olor intensa de menta pel mentol de la seva essència i té multitud d’utilitats:  Les seves fulles, tant fresques com dessecades, son delicioses per prendre en infusió i aromatitzar vinagres i olis.

Es pot utilitzar com la alfàbrega trinxant les fulles i posant-les en una bona amanida de tomàquet.

I com no, no podem oblidar que es el ingredient basic en un bon “Mojito”.

P1110605

Salvia:

La sàlvia junt amb la farigola, l’espígol i el romaní es coneixen com el “vinagre dels quatre lladres”. Segons he llegit al bloc “el secret del jardí secret”: En el moment de la gran pesta de 1630 a Tolousse, quatre lladres anaven impunement envaint les cases contaminades i atracaven els moribunds. Curiosament ells no es contagiaven de la pesta. Van ser finalment presos per les autoritats i van ser condemnats a mort. Se’ls va oferir la vida a canvi de la fórmula d’aquest líquid misteriós del qual es fregaven i bevien abans d’actuar per immunitzar-se.
Els quatre lladres van confessar el seu secret: Es fregaven el cos d’un vinagre on havia macerat sàlvia, farigola, lavanda, romaní i algunes altres herbes aromàtiques. Havien comprovat el que sabem ara, que totes aquestes herbes eren bactericides. El vinagre dels quatre lladres va continuar estant inscrit al Còdex dels farmacèutics fins al final del segle XIX.

Recepta que el Sr. Malla, destil·lador en vinagre, va fabricar i va millorar. .

  • 3 litres de vinagre de sidra .
  • 5 grams de càmfora.
  • 30 grams d’all.
  • 20 grams de menta.
  • 20 grams de farigola.
  • 30 grams de canyella.
  • 20 grams de sàlvia.
  • 20 grams de lavanda.
  • 20 grams de romaní

No us sembla una historia magnifica………..

P1110604

Orenga:

El seu aroma recorda una mica a la menta i a la sajolida, combina molt bé amb el tomàquet, però és sobretot l’herba clàssica per a condimentar carns. El podeu posar quan feu un estofat o be combina molt be amb la salsa de tomàquet per acompanyar la pasta

Antigament es feia servir com desinfectant de ferides o be es prenia en infusió com tònic o aperitiu.

A la Grècia antiga es considerava que l’aparició d’una flor d’orenga al costat d’un sepulcre augurava felicitat i pau eterna per la persona que estava allà enterrada, per aquest motiu, tant romans com grecs tenien el costum d’adornar amb poms d’orenga els caps dels recents morts. Al seu torn, els romans també utilitzaven aquesta planta per decorar les cases de família. A més d’aquesta utilitat els grecs la feien servir per tractar convulsions i enverinaments greus.

També va ser utilitzada en alguns països europeus per aromatitzar la cervesa.

P1110608

Cibulet:

És una herba originària d’Europa i ja era cultivada pels antics romans tot i que no es va estendre el seu cultiu fins al s. XVI.

El Cibulet és de la família botànica de les liliàcies com la ceba, l’all o el porro. Conté compostos de sofre que li donen el seu aroma característic, similar al d’altres espècies de la seva família (ceba i all).

És molt ric en vitamina C i també conté carotè, vitamines A i B, calci i ferro. Estimula la gana, afavoreix la digestió i té propietats antisèptiques.

Es consumeixen les fulles com a condiment d’amanides, peixos, truites o salses. També es poden utilitzar les flors.

No es conserva gaire bé. És preferible consumir-lo fresc o bé congelar-lo

P1110609

Llorer:

El llorer es un del condiments mes utilitzats a la nostra cuina, es fa servir amb estofats, rostits, escabetxos, etc……

El podem trobar per tota l’àrea del mar mediterrani, tan al nord de l’Àfrica en països com Tunísia, Marroc o Líbia, com al sud d’Europa, a la península Ibèrica, França, Itàlia o Grècia i a l’Àsia occidental en països com Israel, Líban o Turquia.

Com a repel·lent d’insectes el llorer i l’alcohol es molt eficaç. El llorer es ric en olis essencials orgànic e insaturats, es ric en magnesi i potassi i l’alcohol es un calmant. Es deixa en remull una setmana 20 fulles de llorer dins de un recipient de vidre ple d’alcohol, tapat i al cap d’aquesta setmana es pot fer servir com repel·lent.

Te grans propietats medicinals, antigament es feia servir com diürètic, antireumàtic, expectorant i com estimulant del aparell digestiu.

P1110612

Anuncis

Quant a alcaliudelacuina

Tinc que confessar que m'agrada cuinar. I sobre tot fer-lo per la família i els amics. Es la manera que tinc per dir, us estimo.
Aquesta entrada ha esta publicada en Hort i Corral. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Herbes aromàtiques al jardi.

  1. Retroenllaç: Pollastre al forn amb herbes i llimona. | Al Caliu de la Cuina

  2. mercè carol enajas ha dit:

    m,agradat moltíssim trobar ….aquest blog…gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s