Conill amb caragols.

“Caragol treu banya, puja a la muntanya, caragol bove jo també vindre…….”, aquesta és una cançó infantil que ja parla d’un mol·lusc molt apreciat a casa nostra, el caragol bové.

A mi personalment els caragols amb porten moltíssim records, d’aquells temps de vacances al poble amb els avis. En quant queien unes gotes, la nostra avia ens enviava a la meva cosina i a mi a buscar caragols. Agafaven les botes d’aigua, uns bastons i unes cistelles que tenien unes tapes, i a buscar cargols.

Hi encara recordo l’il.lusió de quan tornavem a casa amb els cistells plens, la cara de la meva avia s’il·luminava i ens deia: “muy bien hijas, ahora a ponerlos a la caracolera para que se purgen ……” L’avia els cuinava be, però els millors cargols que he menjar, els feia la meva mare, amb un suc espessit amb una bona picada i una mica picants, ostres genials………

Així que rememorant aquells temps avui he decidit fer un plat que al meu marit l’agrada molt ” Conill amb caragols”.

Una mica d’història.

A la cuina catalana hi ha moltes maneres de menjar cargols, per exemple estofats, amb arròs, amb conill, però el plat insígnia del caragol a Catalunya són els caragols a la llauna, un plat ben senzill en què els Caragols són cuits al foc (preferentment a la brasa) o bé al forn amb una llauna. Es serveixen acompanyats d’allioli, aquest plat és especialment típic de les terres de Lleida, on organitzen des del 1980 l’Aplec del Caragol de Lleida.

El caragol és, sense dubte , un dels aliments més antics que conservem i que ja menjaven els nostres avantpassats . Ja se’n menjaven a la prehistòria, i així o evidencien el jaciments de la cova de Muleta, on s’han trobat restes de caragols procedents d’antics tiberis.

A Catalunya les caragolades són molt típiques. Són sortides al camp, o de vegades a casa d’algú, on es mengen grans quantitats de caragols, que poden estar preparats de diverses maneres.

El caragol bover o caragol moro és l’espècie de caragols de terra més comú als Països Catalans. És originari d’una àmplia zona entre la regió mediterrània. Els caragols surten a la primavera i a la tardor, època de cria. Els millor són els de primavera.

El caragol adult duu una closca de carbonat de calci molt resistent de 25–40 mm de diàmetre i de 25–35 mm d’alt. La closca és una mica variable pel que fa al color i la forma però generalment és marró fosca o castanya amb bandes, taques o ratlles grogues.

Com els altres caragols és hermafrodita i després de la posta els caragolets triguen d’un a dos anys per arribar a la maduresa.

És herbívor i s’alimenta d’una gran quantitat de plantes. Al mateix temps ell és la presa de nombrosos animals incloent-hi alguns insectes, ocells, granotes i altres.

Ingredients per 6 persones.

1 kg de cargols bovers.
1 conill d’una bona mida jo he fet un de 1.200 gr.
2 cebes de Figueres.
farigola i romaní.
1 fulla de llorer.
1 got petit de conyac.
3 dents d’alls.
sal.
pebre.
1 cullerada de pebrot vermell.
oli d’oliva.

Per a la picada:

4 dents d’alls.
julivert.
100 g d’ametlles torrades.
100 g d’avellanes torrades.
2 llesques de pa fregit.

Temps d’elaboració.

2 hores entre netejar i bullir els cargols.

1 hora 30 minuts per fer el conill i cargols.

Elaboració.

Per fer els caragols, poseu-los en una bossa de reixeta i deixeu-los 2 dies sense alimentar perquè es purguin, això si els agafeu vosaltres mateixos al camp, si els compreu al mercat pregunteu al vostre proveïdor, però normalment no fa falta fer aquest pas. Passats els dos dies, poseu-los amb la pica sota la aixeta i renteu-los varies vegades, llançant l’aigua i posant de nova.
Quan ja estan nets els posem en una olla amb aigua freda, tapem la cassola i la posem al foc molt lent, quant els cargols han sortit de les closques, pugem el foc al màxim i deixem bullir uns 10 minuts.
Seguidament, els colem llançant l’aigua, els rentem posant-los sota l’aixeta, i els tornem a posar a l’olla amb aigua neta, sal, llorer i farigola i deixeu-los bullir durant una hora i mitja. Passat aquest temps, escorreu-los i reserveu-los.
Rentem el conill que ja tindrem tallat a trossos els salpebrem i els passem per farina.
Posem una cassola de ferro o de fang al foc amb un raig d’oli, enrossim el conill, que prèviament tenim enfarinat. Es important que el conill quedi ben enrossit.
Mentrestant, trinxem la ceba, afegiu-la a la cassola del conill, juntament amb l’all picat i deixeu que agafin color.
Quant la ceba ha agafat color, posarem la culleradeta de pebrot vermell i ràpidament perquè no es cremi el pimentó, afegim els tomàquets ratllats, deixem fer uns 15 minuts.
Després tireu-li el conyac, remeneu-ho bé i deixeu-ho coure uns 15 minuts.
Per fer la picada, posem els alls en un morter, seguidament posem les ametlles, les avellanes, el julivert, per últim, afegim el pa fregit hi piquem.
Poseu-hi la picada a la cassola, remeneu bé i deixeu-ho coure tot una mica. Afegim els caragols a la cassola, el bitxo i remenem perquè s’impregnin del sabors.
Finalment, afegim el got de brou remenem bé i deixem coure durant 30 minuts a foc lent. Si queda massa sec podem afegir una mica mes de brou.