Avui hem anat a la Mutua de Terrassa, a la meva mare l’intervenen de una cataracta a l’ull. Encara que a les 8,30 del matí ja tenim que estar al Hospital, he preferit deixar el dinar preparat, perquè sabia que arribarien tard a l’hora de dinar.
He fet un bacallà arrebossat i per acompanyar un: “Carpaccio de tomàquet de Montserrat amb formatge de cabra i una salsa de pesto”. La Meritxell per variar, a passat del pesto (no l’agrada), ha preferit acompanyar el bacallà amb una mica de sofregit de ceba i tomàquet.
Aquesta amanida de tomàquet és un tradicional aperitiu típicament italià, encara que la primera vegada que la vaig menjar va ser a Grècia. Es un plat molt refrescat que barreja la dolçor del tomàquet amb el sabor una mica picant del all.
Podeu fer servir qualsevol tomàquet, un cor de bou o qualsevol altre però que sigui de qualitat…………
Una mica d’història.
L’origen d’aquesta planta el trobem a la zona tropical de Centre i Sud-Amèrica. Sembla que el seu nom prové del nom asteca “xitomate”.
Els europeus van introduir la planta al vell continent el segle XVI però no va ser fins el segle XVIII que es va cultivar. De llavors ençà el tomàquet ha esdevingut l’hortalissa més important dels nostres mercats i de les nostres cuines.
El tomàquet de Montserrat, també conegut amb el nom de tomàquet de rosa, és una varietat tradicional a les hortes vallesanes que ha estat objecte d’una recuperació en els darrers anys i que es cultiva en altres indrets del país.
És una hortalissa amb un sabor delicat, de baixa productivitat, de gran calibre, força buit per dintre, amb poca polpa i de color extern rosa, te una forma arrodonida amb ondulacions i suaus. Té un gust lleugerament dolcenc i refrescant.
Valor nutricional.
El principal component del tomàquet és l’aigua i, per tant, el seu valor energètic és molt baix. El contingut en sucres és lleugerament superior a la resta de verdures, la qual cosa fa que tingui un lleuger gust dolç. La seva importància recau en l’elevada aportació de vitamines, minerals i fibra. Té un elevat efecte antioxidant gràcies al seu contingut en vitamina E, vitamina C i carotens.
Ingredients.
- 2 tomàquets de Montserrat.
- 1 dent d’all.
- 50 gr de parmesà.
- Un grapadet de pinyons.
- 2 fulles d’albahaca.
Temps d’elaboració.
10 minuts.
Elaboració.
-
Rentem els tomàquets i amb una mandolina o amb un ganivet ben afilat, els tallem a rodanxes ben fines i reservem.
-
Per fer la salsa pesto posem 1 dent d’all, 2 fulles d’albahaca, uns 50 gr de parmesà i un grapat de pinyons. Ho piquem fins que quedi ben barrejant, posem sal i una mica d’oli.
-
Tallem el formatge de rul·lo a rodanxes fines i les anem posant a sobre del tomàquet.
-
Amb una cullera posem la salsa per sobre de les rodanxes de tomàquet, salpebrem i a sobre col·loquem les rodanxes de formatge i a la taula.
Retroenllaç: Carpaccio de tomàquet amb formatge i pesto. | Celler-Adocse