Melmelada de tomàquet.

Aprofitant la collita de tomàquets del hort he decidit fer uns quants pots de ” melmelada de tomàquet “. El any passat vaig fer i la vaig trobar molt bona, queda realment excel·lent acompanyant una mica de formatge.

Aquesta vegada he imprès etiquetes de la pagina http://www.jamlabelizer.com/, queden molt be, la veritat…….

Els romans van aprendre dels grecs que bullint els codonys lentament amb mel quedava un postra molt apreciat, en grec es coneixia com (melimēlon, “mel de fruita”) i després es va transforma en “Marmelo”(meló, “poma”).

Un llibre de cuina romana atribueix a Apici la recepta per poder guardar codonys sencers, tiges i fulles també, en un bany de mel diluïda

Melmelada de codony i llimona aparèixer, juntament amb la de poma, pruna i pera en el llibre de cerimònies de l’emperador bizantí Constantí VII “Porphyrogennetos “, un llibre que no només és un tractat sobre l’etiqueta en les cerimònies del Imperi al segle IX, sinó un catàleg dels aliments disponibles i els plats elaborats amb ells “.
Conserves de codony medievals, que s’anomenaven pel nom de “cotignac” francès, produït en una versió mes liquida i una versió de polpa de fruita mes solida, van començar a perdre la seva condiment medieval d’espècies al segle XVI.

Ingredients.

1 quilo de Tomàquets madurs.
500 gr. de Sucre de canya de cultiu ecològic.
1 Branca de vainilla.
El suc de mitja llimona.

Temps d’elaboració.

90 minuts .

Elaboració.

Primer de tot escollim els pots de vidre que farem servir, els netejarem ben nets i els bullirem durant 10 minuts amb aigua, així els esterilitzem i evitem problemes després.
Per escalar els tomàquets, posem a coure una cassola amb abundant aigua. Quan comenci a bullir, tirem els tomàquets al aigua, els deixem 30 segons exactes, els retirem del aigua i els posem amb una cassola o a la pica amb aigua ben freda, perquè es refredin ràpidament.
Quan ja estiguin freds, amb les mans traiem la pell al tomàquets(veureu que no costa res) i amb un ganivet els tallem el ull que es a on va la branca, i es una mica dur. Els tallem per la meitat i amb les mans o amb la punta de un ganivet retirem totes les llavors, una vegada nets els anem posant amb un colador perquè perdin el màxim d’aigua.
Fent servir una fusta de cuina, els tallem a trossos ben petits, els posem en una cassola amb el sucre, el suc de mitja llimona i la branca de vainilla oberta per la meitat.
Posem una cassola de fons gruixut i si es de ferro millor, al foc fort i quant comenci a bullir, remenem i baixem a foc baix.
Deixem coure durant uns quaranta minuts, remenant de tant en tant, vigilant que no s’aferri a la cassola i no os esquitxi(en aquest pas hem d’estar molt atents, ja que s’aferra a la cassola amb molta facilitat i una cremada de melmelada fa mal).
Retirem del foc la cassola, trèiem la branca de vainilla i seguidament anem posant la melmelada en pots de vidre, els tapem ben fort i els posem a coura al bany maria durant quaranta minuts.
Els trèiem de la cassola i deixem refredar, els etiquetem i ja podem guardar al rebost o a la nevera.

Recordeu que……..

Aquesta melmelada es pot fer en qualsevol varietat de tomàquet, jo he fet servir els que tenim al hort que es varietat Pometa i Montserrat.
Es important que no quedin llavors, ja que molesten molt a l’hora de menjar.
Veure-ho que el tomàquet deixa anar molt líquid, però no hi ha problema ja que a l’hora de refredar-se el líquid s’absorbeix.