Risotto amb bolets.

Dintre de la llista de plats preferints de la meva filla, sense cap dubte abans i tot de la paella, estarà el risotto amb bolets, al contrari totalment del meu marit, així son les coses, com diu el refra: per gustos hi ha els colors………..

Es un plat senzill de fer però que te el seus secrets: hem de fer servir un arròs arbori o el carnaroli, (a falta d’aquests un arròs bomba també ens faria el fet), anar posant el brou de mica en mica a cullerots, remenar constantment durant la cocció, perquè l’arròs deixi anar el seu midó, posar un bon raig de vi blanc i mantecar-lo amb mantega i formatge (no ha de quedar ni caldos ni sec, ha de quedar cremós) i a la taula ràpidament…….

Podem fer servir qualsevol bolet, moixerons, trompetes de la mort, camagrocs, xampinyons, ets…..Com no he tingut temps d’anar al mercat, he fet servir els bolets que he trobat al supermercat: xampinyons blancs i shitake.

Una mica d’història.

Quan parlem de Risotto parlem de Italià, no hi ha dubte crec que juntament amb la pasta i la pizza son el tres plats característics d’aquest país. El arròs de la varietat carnaroli es cultiva al nord d’Itàlia.

Itàlia és el major productor d’arròs d’Europa, i les regions de la Llombardia i del Piemont es a on hi ha major cultiu. La producció d’arròs es va iniciar a Itàlia al voltant de la meitat del segle XV. Actualment, les varietats d’arròs japonica es cultiven amb regadiu en enormes granges altament mecanitzades. L’arròs es conrea d’abril a octubre.
Leonardo da Vinci és conegut per la seva contribució a la construcció de canals per drenar els aiguamolls de les planes del riu Po. A finals del segle XIX, Camillo Cavour va dirigir la construcció d’un canal que portaria aigua del riu Po i del llac Maggiore per consolidar la producció d’arròs i altres cultius en Vercelli-Alessandria, Pavia i Novara. Actualment el canal rep el nom de Canal Cavour.

Hi ha una llegenda que explica, que allà pel segle XV un jove italià renaixentista es va enamorar d’una bellíssima senyoreta, filla d’un dels mestres més populars d’Itàlia. El jove, atret pels encants de la senyoreta va decidir unir-se en matrimoni. El nuvi, aficionat a la cuina, va fer preparar un plat amb el qual poder sorprendre els seus convidats. El plat havia de resultar fàcil i ràpid, un arròs amb el qual va donar color amb brins de safrà. Els comensals, en veure el plat tan colorit, van quedar encantats. A partir d’aquí, es va començar a utilitzar aquest condiment per a elaboracions culinàries d’arròs.

Ingredients per 4 persones.

500 gr d’arròs de la varietat carnaroli.
1 ceba grossa.
300 gr de bolets (jo he fet servir xampinyons i bolets shitake).
1 l de brou de pollastre.
150 cc de vi blanc(jo he fet servir un blanc pescador, però podeu fer servir el que tingueu-ho a ma, també queda bo amb cava)
100 gr de formatge grana padano.
100 gr de mantega.

Temps d’elaboració.

45 minuts.

Elaboració.

Confitar la ceba en una paella amb un dau de mantega i oli sense que agafi color.

Una vegada que la ceba esta transparent afegim els bolets tallats a lamines, i quan s’hagin begut la seva aigua, condimentar amb sal i pebre.

Afegim l’arròs i el courem un parell de minuts, donant voltes amb una cullera, perquè s’impregni del gust de la ceba i el bolets.

Aboquem el got de vi i deixar-l’ho reduir del tot.

Seguidament afegim el brou a poc a poc, removent contínuament sense parar amb una cullera de fusta, aproximadament durant uns 18 minuts.

Quan l’arròs estigui “al Dente” (per fora cuit i tendre, i per dins dur), retirar la paella del foc i anar afegint, primer la mantega tallada a daus i després el Grana Padano ratllat. Aquest procés s’anomena “Mantecare”.

Servir immediatament i a dinar………

Recordeu que…..

El risotto al ser un plat italià, fa servir arròs italians com el arbori o el carnaroli, recordeu que es un arròs que es cultiva tant al delta del Ebre com a Pals, o sigui que no fa falta fer servir arrossos cultivats fora.

Jo he fet servir el formatge Grana Padano, perquè m’agrada però es pot fer servir qualsevol altre parmesà.