Canelons d’albergínia farçits de carn.

Fa molt temps que tenia pendent de fer aquesta recepta ” Canelons d’albergínia”,  i el cap de setmana passat amb vaig decidir.

El Diumenge va vindre a dinar una amiga que l’ agraden molt, tant les albergínies com els canalons, aixís que vaig pensar que era la recepta perfecta, es una mica entretinguda però el resultat es espectacular……..

Una mica d’història.

L’alberginia es cultiva fa mes de 2000 a.C, segon diversos escrit es situa en Assam, Birmania i la Xina. al sud-est asiàtic. A la Edat Mitjana, va entrar a Europa per l’Espanya musulmana, des d’on es va estendre el seu cultiu pels països càlids de la Mediterrània.

Durant molt anys es va considera l’albergínia no comestible, i se l’atribuïen múltiples infermetats com la febre, la epilèpsia i fins i tot la bogeria, de manera que la planta va ser utilitzada durant temps com un adorn decoratiu i exòtic i no com un aliment.

La primera documentació sobre l’albergínia en llengua castellana es troba en el llibre anomenat Cancionero de Baena , del segle XV on cita els seus usos i virtuts.  Va ser introduïda a Amèrica pels espanyols.

En l’actualitat els majors productors mundials d’albergínia són la Xina i l’Índia.

També es produeix al Japó i ha països de la Mediterrània com Espanya, Itàlia i Grècia.

Ingredients per 4 persones.

• 300 gr de carn de vedella picada.
• 2 cebes de figueres.
• 3 dents d’alls.
• 3 tomàquets madurs.
• oli.
• sal i pebre.
• 2 albergínies grans.

Per la beixamel de formatge.

• 2 cullerades de farina de blat de moro.
• 500 l de llet de cabra.
• 50 gr de formatge gorgonzola.

Per gratinar.

• Formatge parmesà.
• Formatge rallat de mozarel.la.

Per la salsa de tomàquet.

• 1 ceba.
• 1 dent d’all.
• 5 tomàquets ratllats.
• oli.

Temps d’elaboració.

1 hora.

Elaboració.

1. Comencem per fer el farciment de carn:  Posem oli en una cassola de ferro, aboquem la ceba ben trinxada i els alls tallats a lamines, salpebrem i deixem fer uns 15 minuts fins que veiem la ceba transparent.
2. Mentrestant tant anem fem la beixamel: posem mantega i una mica d’oli en una paella, afegim 1 ceba ratllada i deixem que quedi ben transparent. Afegim 2 cullerades de ferina, donem unes voltes per torrar una mica la farina i posem la llet, salpebrem, posem una mica de nou moscada i anem remenat fins que la beixamel estigui feta. Uns minuts abans d’acabar afegim uns trossets de formatge gorgonzola, deixem que es fonin. Retirem del foc i reservem.
3. Seguim amb el farciment que estaven preparant, ja han passats els 15 minuts i posem a la cassola la carn trinxada, la remenem i deixem fer, fins que la carn esta daurada. Afegim el tomàquet que tindrem ratllat i deixem fer, fins que veiem que el sofregit esta fet.
4. Perquè la salsa quedi mes suau afegim 3 cullerades de la beixamel que tenim preparada i deixem refredar una mica la salsa.
5. Ara preparem el sofregit de tomàquet: posem oli en una paella i posem la ceba trinxada i els alls a lamines, deixem fer una mica i afegim el tomàquet ratllat. El retirarem del foc quan agafi una textura de melmelada (aquesta salsa la podem tindre preparada per anar mes ràpid).
6. Una vagada que esta fet el farciment, tallem l’albergínia verticalment a làmines fines, les salem i les fregim un mica en una planxa amb una gota d’oli, no han de quedar daurades solament les deixem fins que les veiem una mica flexibles.
7. Estirem dos llesques d’albergínia, sobreposant una mica, una sobre de l’altre, posem una cullerada sopera del farciment a sobre i ho emboliquem formant el caneló.
8. En una safata de forn posem a la base una capa de sofregit de tomàquet, i a sobre els canelons, per sobre la beixamel i cobrim amb els formatges ratllats.
9. Els posem al forn en funció grill, fins que es gratinen. Quan veiem que tenen un to una mica durat, retirem i a menjar……..

Recordeu que……………

• Normalment abans de cuinar les albergínies es tallant, es salant i es posen a sobre de un colador perquè suïn i treguin una mica de amargo. Jo això ho faig quan son comprades ja que tenen uns dies des de que les han recollit al camp, però quant son nostres del hort, no es necessari perquè no amargan en absolut.
• Sempre que sigui possible es millor no fregir amb molt oli les albergínies, es millor fer-les a la planxa o be amb una safata al forn.  Però si per la recepta s’ha de fer, hi ha un truc que consisteix en submergir els trossos d’albergínia en aigua amb sal durant unes  hores.
• Com la textura de la polpa és molt cavernosa, plena d’aire i aigua, si es fregeix directament actua com una esponja absorbint molt d’oli, i amb això excessives calories.  Però després d’introduïda en aquesta solució salina, aquest efecte desapareix i l’albergínia, saturada d’aigua, tot just absorbeix oli.