Granissat de llimona.

Aquest dies tenim a casa els nostres nebots, el Gerard, Roger, Joan i Xavier, 4 homenets que saltant, corrent, jugant a pilota, amb el gos, a la piscina, incordiant als peixos del llac, a la tortuga, pujant a l’hort, etc, etc……… és un moviment continuo.

Parlant amb el meu marit hem acordat que sense dubte els nens s’han de tenir de jove……… perquè amb 59 anys la cosa canvia.

Com la calor es fa sentir i apart de la piscina que ens refresca per fora,  no va malament refrescar-nos per dintre, així que he recorregut a una beguda que agrada a quasi tothom “Granissat de llimona”, i resulta que als nens els ha encantat, tant fer el granissat com beure’l, així que magnífic, mes és impossible……….

Una mica d’història.

Segons he llegit els primers llimoners van créixer a les valls del sud de l’Himàlaia, a l’Índia, la zona septentrional de Burma i Xina. La primera plantació que es coneix a Europa es va dur a terme a Gènova cap a mitjans del segle XV d.C.  

Va ser  Cristòfol Colom (català de naixement) qui va portar llimones a bord de l’Espanyola per als seus viatges. La conquesta espanyola arreu de les terres del Nou Món va anar expandint les llavors de llimoners. Cap als segles XVIII d.C. i XIX d.C., els llimoners van anar incrementant progressivament la seva presència a les plantacions de Florida i Califòrnia.

El 1747 els experiments que James Lind va experimentar en navegants que patien escorbut van demostrar una substancial millora quan dins de les seves dietes s’hi incorporava el suc de llimona.

Valor nutricional.

La llimona te un 20% de sals àcides i un 80% d’alcalines. A més a més, és una extraordinària font de vitamines, sobretot la C, que es troba especialment a la seva polpa. Aquesta fruita augmenta la secreció de sucs gàstrics, crema una gran quantitat de greixos, destrueix els residus i adipositats, oxida les pedres i la sorreta, ajuda a eliminar les toxines de la sang i és un molt bon cicatritzant i coagulant. Així mateix, és un excel·lent refresc per a les persones que tenen artritis, arteriosclerosis, reumatisme, obesitat i malalties infeccioses. També s’utilitza com a dentifrici i per fer gàrgares. A més, suavitza la pell i tonifica el cuir cabellut. La llimona és un dels fruits que més aplicacions medicinals té, utilitzant-se en casos d’infeccions de coll, picades d’insectes i malalties com l’arteriosclerosi, hipercolesterolèmia i artritis.

Ingredients.

• 1 litre d’aigua.
• 6 llimones.
• 125 gr de sucre de canya de cultiu biològic.
• Unes fulles de menta.

Temps d’elaboració.

10 minuts mes el temps de congelació.

Elaboració.

1. Espremem les llimones i reservem el suc.
2. Amb un cassó, posar el sucre i les dos fulles de menta, amb una mica d’aigua al foc fins que el sucre  es dissolgui, retirem el cassó i deixem infusionar.
3. Afegim l’infusió i el suc de les llimones a la jerra del aigua  i remenem fins que quedi tot barrejat.
4. Posem al congelador i de tant en tant remourem per aconseguí que qualli com un granissat.
5. Una estona abans de servir traiem del congelador perquè quedi semi líquid.
6. Ho servim en un copa i podem adornar amb una fulla de menta.

Recordeu que…….

• La quantitat de sucre depèn de gust personal de cadascú, jo he fet servir un sucre de canya de cultiu biològic.
• Si us agrada el gust mes fort de llimona, podeu afegir la pell ratllada de tres llimones l’aigua.
• Si no us agrada podeu eliminar les fulles de menta.