Pastis de poma sense sucre.

Avui es el aniversari de la meva filla Meritxell, 32 anys…..en sembla impossible, el temps m’ha passat d’allò mes ràpid……………..

No ho se, ha estat de sobte, ahir eres un nena petita, menuda, simpàtica, amb els cabells rossos com un fil d’or, com et deia la teva avia Roser. Et recordo sempre rient, recollint plantes al camp, observant el mon amb uns ulls curiosos, fen mil preguntes ……….

Mirant el cel i buscant amb el teu germà el vostre estel, cridant” mama, mama, està aquí, està aquí ….. I jo us ho deia ” Marc, Meritxell tanqueu els ulls i demaneu un desig……

-“ja està, ja està….. ja  hem demanat el nostre desig, em deia-ho il·lusionats-

32 anys, sembla impossible però es cert i ho se, perquè quan et miro, segueixo veient aquella nena menuda, inquieta, que observa el mon amb ulls profunds, quant et miro  veig la dona en que t’has convertit. Una dona forta, amb un cor molt gran i transparent. Una dona que ha sabut  afrontar les dificultats de la vida, sempre amb una rialla, amb alegria i amb molta força.

Venen records a la meva ment, com aquells Dissabtes, que la olor a xocolata desfeta i pa torrat envaeix tota la casa, et recordo assentada al sofà amb la cama sobre un tamboret, feia quatre mesos de la teva operació, el mateix dia que va morir la teva àvia, i feia un mes que vivíem a la casa nova,  en pregunto si tot es una casualitat, o potser el destí ho tenia tot preparat.

Jo et mirava i et veia fràgil, però a la vegada forta, crec sincerament que ets especial, no et queixaves mai i quan estaves trista, eres tu, filla, la que ens animaves, dient:

–Emi, solament falten set mesos perquè en treguin els ferros de la cama, i reies.

-Si, definitivament  ets especial.

Penso definitivament que hem tingut sort, aquella nena s’ha convertit en una bona persona; en una persona que sap escoltar i que em diu, “t’estimo”………

Tenim la sort de fer el camí junts i si ensopeguem ens donarem la ma per aixecar-nos, això filla meva,  es  el desig que he demanat dia rera dia al meu estel¡¡¡¡

Felicitats Meritxell, se que tots els teus desitjos es faran realitat, perquè el teu estel surt cada nit i et busca, busca aquella nena menuda, no deixis de mirar al cel i buscar-lo  per demanar-li un desig i després crida “Mama ja està¡¡ ja està¡¡ ja li he demanat, perquè estic segura que es complirà, es un tracte que tinc fet amb el teu estel………

Meritxell, t’estimem recorda-ho sempre, perquè t’assegurem el teu pare com jo, que tant en aquesta vida o a l’altra, sempre estarem al teu costat i al del teu germà, no ho dubteu…….

La recepta.

Ahir vaig fer aquest pastis perquè la meva filla vol portar-lo a la seva feina (es infermera en un centre de dia), el pastis tenia que ser apte per diabètics, així que ens hem decidit fer un pastis de poma feta amb maltitol, que substitueix el sucre. En lloc de mantega he fet servir oli d’oliva verge extra i uns bons ous ecològics……….

Ingredients .

• 5 ous sencers ecològics.
• 200 ml. d’oli.
• 170 gr de Maltitol.
• 250 gr de farina.
• 15 gr de llevat tipus Royal.
• un  pessic de sal.
• la ratlladura de 1 llimona.
• 3 pomes Golden ecològiques, per decorar el pastis.
• Gelatina de poma (prepara tal com indica la caixa)

Temps d’elaboració.

45 minuts

Elaboració.

1. En un bol posem els 5 ous sencers, el maltitol i el pessic de sal, ho batem amb les barnilles elèctriques, fins que la massa agafi un color blanquinós.
2. Afegim al bol la farina i el llevat tamisat per un colador de malla fina, la ratlladura de la llimona i l’oli, ho barregem una mica i deixem reposar una mica.
3. Mentrestant pelem les pomes i les tallem a làmines fines i reservem.
4. Encenem el forn a 180º , posem la massa en un motllo desmuntable i posem per sobre la poma en cercles fins cobrir tot el motllo.
5. Ho posem al forn uns 35 minuts el retirem del forn i deixem refredar una mica.
6. Quan està una mica tebi, suquem amb un pinzell per sobre, amb la gelatina que ja tindrem preparada, d’aquesta manera quedarà brillant.
7. Espero que us agradi……….