Ceviche de salmó.

 

Torno a estar aquí!!!!!! Perdoneu per el abandonament del bloc, però hem estat de vacances, i això es una bona raó o no???

Hem anar a passar uns dies a Xile, es un país que ens atrau molt tant al meu marit com a mi, per una banda hi ha una raó de pes, tenim família i ara una mes directa,  el gema del meu marit que esta donant classes a la universitat autònoma de Santiago, i amics això tira molt.

Per altre ens agrada el país en si. Ara feia 9 anys que no anaven i el canvi del país es brutal. Santiago sobre tot la part alta, el barri de Las Condes sembla New York, amb edificis de despatxos altíssims i amb tot el luxe del mon. Els apartament son edificis de 16 o mes plantes, amb jardí, zona comunitària piscina, gimnàs i vigilància 24 hores. Grans parcs amb zones verdes, camps de futbol i zona de picnic.

 Com os dic això es a la zones altes de la ciutat, a la resta de barris la morfologia canvia i molt. Poc a poc se esta creant una nova classe mitja, però encara hi ha força diferencia entre la classe alta i la baixa.

 Aquest dies hem estat fem turisme amb la família, tant a Santiago com una mica mes al sud a Temuco, Pucon etc i uns dies que varem visitar el desert de Atacama, que no coneixíem.

Gastronòmicament Xile es un país que encara tenint uns 4600 quilometres de costa, no consumeix massa peix ni marisc, i això es veu clarament als grans Malls a on els expositors de carn fan 10 vegades la longitud del de peix o marisc. La carn es bona i a millo preu que el peix. Quan vas per primera vegada a Santiago i visites el mercat de peix o les grans superfícies de venta esperes trobar, la zona de peixateria plena de Salmó, truites, lluç, llenguados, tonyines, bacallà etc, però la realitat es altre. El peix que mes hem vist es, la corbina i el congrio, amb el que fam un plat boníssim”Caldillo de congrio” molt bo….

Respecta al marisc i gracies a la Corrent d’Humboldt tenen una oferta de marisc molt àmplia i qualificada com:  Els Locos o orelles marines, llagostins, ostiones, gambes, eriçons, machas( son com unes tallarines però grans), Cloïsses enormes, crans gegants, centolles, camarons, ostres, llagostes(de la illa Luis Fernandez) percebes, picorocos, Choros i choritos(la diferencia es que els choros son uns musclos enormes de la mida de una ma, i el choritos son musclos de mida com la d’aquí).

Amb el tema de verdures tenen una gran varietat i una molt bona qualitat. Varem tindre la sort de anar a comprar amb una cosina del meu marit al mercat mes popular de Santiago”La vega”, que es un gran recinte a on hi han petites parades de venedor, molt de ells pagesos, que oferien el seus productes, i realment es tot un espectacle visual: Choclo(blat de moro), porotos(Mongetes seques), Rocotos de totes les varietats imaginables(pebrots), Papes de multituds de varietats, blanques, vermelles, negres, liles (patates), paltes(alvocat), Tomàquets, carabassons, etc.

Pinyons del arbre nacional, la Araucania.

Una mica d’història.

La gastronomia xilena és producte de la combinació de la tradició indígena amb les seves matèries primeres de la terra(porotos, papas, choclo, Quinoa) i de la gastronomia que varen aportar els conqueridors espanyols(Blat de moro, el porc, els pollastres, els bens i ovelles). També hi han aportacions però en menor mida de cuines europees per part d’immigrants, com la italiana i alemanya, però en el segle XX va tenir una important i marcada influència la reconeguda cuina francesa. Aquests elements conformen el que es coneix actualment com la cuina criolla de Xile. Es una cuina contundent amb plats que barregen carns, llegums, fècula verdures.

Avui us poso una de les receptes populars “el ceviche de salmó”, a Xile el fan servir com un entrant juntament amb el omnipresent i boníssim pisco.

Ingredients  per 8 persones. 

1 quilo de salmó net de pell i espines.

2 pebrots vermells.

1 ceba dolça morada o 3 cebes tendres.

El suc de 4 llimones.

julivert.

sal, pebre i 3 cullerades d’oli verge d’oliva.

Elaboració.

1. Se li treuen les espines al salmó i es talla a quadrets de 1/2 centímetre,.
2. Es tallen els pebrots a quadrets petits i la ceba a tiretes ben fines.
3. En un bol de vidre es marina el salmó amb el suc de llimona uns 15 minuts , a la nevera.
4. Després se li afegeixen les verdures el julivert tallat ben petit,  es barreja tot i es deixa reposar 1 hora a la nevera.
5. Abans de servir se li afegeix sal, pebre i oli a gust.