El passat Diumenge vam anat amb un grup d’amics, a una xerrada amb la mare Mª Teresa Forcades, a Sant Benet de Montserrat. Pensant que sortiríem tard i que al arribar a casa tindrien una mica de gana, he aprofitat la temporada i he deixat preparat un “Ofegat de faves i pèsols”, amb ceba i alls tendres. Un plat molt senzill de fer i realment molt bo.
La realitat es que després de la xerrada, ens hem quedar a dinar per la zona, així que l’ofegat l’ha aprofitat la meva filla i la meva mare……. i segons ella “no hi ha mal, que per be no vingui”……………
Una mica d’história.
Fa un temps vaig llegir per casualitat en un bloc “manresanes que han fet historia” una historia sobre les faves que em va semblar força curiosa, va ser una revolta al 1688 a Manresa, que es va dir “L’avalot de les faves”.
En aquells anys l’estament eclesiàstic, els canonges de la Seu i els de la catedral de Vic, creien tenir dret a cobrar dels pagesos de Manresa el delme, que consistia en una desena part dels fruits, les cebes, alls, faves i altres hortalisses que produïa el regadiu del terme. Anys després de no haver-ho fet van reclamar-ho al pagesos i això va provocar un ambient d’agitació popular, i els canonges no podien sortir al carrer sense ser seguits, insultats i amenaçats.
Eren els tremendos els que s’ho havien pres a la tremenda i no volien saber res de delmes, ni de negociacions. Les famílies pageses provenien del raval de Valldaura (c/Cós), del barri de les Barreres i Camp d’Urgell. Van fer causa comuna amb els cuireters i blanquers de Sant Marc, de manera que el problema va traspassar l’àmbit de la pagesia i es convertí en un conflicte ciutadà.
En canvi, un altre bàndol era partidari de respectar els drets dels canonges. Els qui pensaven així foren titllats de favets, els que estaven a favor de satisfer el delme de les faves. Al barri de les Escodines els favets eren majoria. El jovent de la confraria de la Puríssima era majoritàriament de l’estament pagès, i era coneguda com la Confraria dels Favets, que duia un estendard blau.
Molts anys després els tremendos s’agruparen en una confraria anomenada de la Santa Creu, que tingué domicili itinerant a les esglésies de Sant Marc, Sant Miquel, Sant Francesc, Sant Pere Màrtir i darrerament a Crist Rei. Tenia l’estendard vermell.
El 13 de juny de 1688 Francesc Planes, Braç de Ferró, del barri de les Escodines encapçalà la revolta, amb cinquanta persones que enarborant canyes amb alls, cebes i faves enfilares, i armats amb eines de segar, cridaven «Morin els favets!» i «Visca la terra, morin els traïdors!».
L’autoritat va aconseguí dissoldre’ls, però a la tarda, els revoltats van assaltar les cases de sis canonges, d’on van treure els mobles, als que van calar foc al carrer. Intentaren, sense èxit fer el mateix a la casa del batlle, el doctor. Francesc Vicens.
Durant la revolta es van cometre assassinats, molts robatoris i incendis. Mentrestant, els revolucionaris havien redactat i publicat a la plaça Major unes bases o pactes relatius a la ciutat i els canonges. Reclamaven l’exempció del delme de les faves, dels alls, de les cebes. També exigien la gràcia d’obtenir el perdó del rei per a tots els amotinats. A conseqüència de l’avalot hi va haver vuit execucions.
Al comprar-les hem de fixar-nos en què la vaina estigui ferma, de color verd brillant i que al doblegar-se es trenqui. Si es doblega o es veu pansida és mal senyal i no hem de comprar-les, ja que no son lo fresques de han de ser.
Ingredients.
- 1 quilo de faves desgranades.
- 1/2 quilo de pèsols desgranats.
- 4 talls de cansalada de la papada.
- 50 gr de botifarra negra.
- 8 cebes tendres.
- 1 manat d’alls tendres.
- 1 fulla de llorer, julivert i unes fulles de menta.
- 1 culleradeta de pebre vermell.
- 1 copa de moscatell.
- sal i pebre.
- oli d’oliva.
Temps d’elaboració.
30 minuts.
Elaboració.
-
Per començar, posem una mica d’oli en una cassola de ferro. Tot seguit afegiu-hi la cansalada tallada a trossets. Salpebrem.
-
Deixem sofregir la cansalada fins que quedi rossa. Tirem la ceba tendra i els alls ben picats . Poseu-hi el lligat d’herbes i torneu a salpebrar-ho.
-
Un cop sofregits la ceba i l’all tendre, incorporem les faves, els pèsols, el moscatell, la fulla de llorer, julivert, la menta, la culleradeta de pebre vermell i el cullerot de brou.
-
Rectifiquem de sal, tapem l’olla amb una tapa hermètica i anem sacsejant.
-
Ho deixem coure uns 10 minuts i afegim la botifarra negra. Coeu-ho durant 5 minuts més i ja ho podreu servir.
Els pèsols frescos són boníssims, tan dolços… i aquest estofat té una bona pinta…! Petons
Retroenllaç: Ofegat de faves i pèsols. | Celler-Adocse