Patates al estil de la avia Emilia.

2012-09-28 14.46.36

Les patates a la riojana o patates amb xoriço són un primer plat típic originari de La Rioja i de la comarca basca de la Rioja Alabesa, encara que el seu consum s’ha estès a les regions properes.

2012-09-28 11.46.47

Record de vida…..

Aquest es un plat que em porta records d’infantesa entre sentiments, sabors i aromes. Sensacions al voltant d’una taula, compartida amb la família, entre converses i rialles. Record d’uns temps on l’imatge menuda de la meva àvia cuinant em fa feliç.

Es un plat de tardor i d’hivern, senzill, econòmic i d’aquells que es menja amb cullera al costat del foc.

Segons la recepta de l’avia, el secret d’aquest plat radica: amb unes bones patates, el xoriço el feia ella mateixa quant feien la matança, no podia faltar el pebre vermell i els pebrots xoriceros, per acaba el plat sempre l’acompanyava de uns bitxos frescs o en vinagre.

A casa es menjaven sempre amb cullera, però a mi me encanten xafades i una mica picants…..

P1090369

Una mica d’história.

Aquest tubercle va ser cultivat al Perú uns 8000 anys aC. El cronista Pedro Cieza, contemporani de Francisco Pizarro la va descriure el 1550 i es considera que el portà a Espanya al 1554 com a planta ornamental.

Durant un viatge que vam realitzar tota la família al Perú, ens explicaven en un poblat als Andes, que per ells la patata o papas, com ells les enomenen, són un aliment sagrat ja que la llegenda diu que: Van ser el Deus del cel, que davant de la fam que estaven patint els pobles de les serres altes andines, que van aparèixer asediats per un altre poblat que robaben les collites, van llançar unes llavors rodones que van caure a la terra rocosa i d’allà van sortir unes plantes.

Quan les plantes van créixer els opressors van segar els camps i es van emportar el que semblava una excel·lent collita de verdures.

 Desconsolats i moribunds de fam, els camperols van demanar de nou al cel que els ajudés i una veu des de les altures els va dir:  “Remove-ho la terra i traieu els fruits, que així els he amagat per burlar els homes dolents i enaltir als bons”.

A l’Europa dels segles XVI i XVII sorgeix el debat sobre el consum de les patates com a aliment, ja que uns les consideraban comestibles i altres l’acusaven de ser la causant de moltes malalties, entre elles la lepra, en pertànyer a la família de les solanàcies que són plantes amb components verinosos. Això va fer que durant molts anys romangués apartada de les taules europees per ser considerades malèfiques i de ràpida reproducció.

No està gens clar qui va començar a consumir primer la patata com aliment, uns diuen que va ser un farmacèutic francès, Antonio Augusto Parmentier, que la va donar a conèixer a tota França com a gest d’agraïment al sobreviure gràcies a ella quan va ser fet presoner pels prussians. Uns altres diuen que va ser a Italia, on es va començar a menjar, sobre el 1588. Però el que està clar és que va ser un aliment que es va consumi durant les guerres al centre d’Europa salvant a la població de la fam.

2012-09-28 12.14.04

Ingredients.

  • 1 quilo de patatas.
  • 1 ceba.
  • 1 cap d’alls.
  • 1 pebrot vermell.
  • 2 nyores o pebrots xoriceros.
  • Uns 1o talls de xoriço.
  • 1 cullaredeta de pebrot vermell.
  • 1 guindilla.
  • 1 fulla de llorer.

Temps d’elaboració.

2012-09-28 14.04.55

Elaboració.

  1. Les patates es renten, es pelen i es trenquen a trossos, perquè deixin anar el midó. Tallem els pebrots en trossos no massa grans. La ceba es pica fina i els alls es filets.
  2. Posem en remull amb aigua calenta els pebrots xoriceros o les nyores.
  3. En una cassola de ferro o de fang es posen a daurar els alls amb una mica d’oli d’oliva. En prendre color, s’afegeix la ceba i el pebrot, es deixa enrrosir i s’afegeixen les rodanxes de xoriço i la cullereta de pebre vermell. Donem unes voltes ràpides, perquè no es cremi el pebre vermell, s’afegeixen les patates i la fulla de llorer.
  4. Es remou tot perquè s’impregnin de gustos i, a continuació, es cobreixen d’aigua bullint, s’afegeix el bitxo i la carn del pebrot xoriceros. Baixem el foc i es deixa que es faci a foc lent.

2012-09-28 14.37.17

Racó del vi.

Per marinar amb aquest plat us recomano un vi, que en honor dels origens del plat, es un rioja que a mi personalment m’agrada molt: un Muga 2008, de Bodegas Muga situada a Haro.

Es un vi fet en raim Tempranillo, Garnacha, Mazuelo, Graciano. Es un vi negre de criança, d’un color vermell intens. Envellit durant 6 mesos en botes de roure americà i durant 24 mesos en botes de roure americà i francès de 225 l. Posteriorment, descansa en ampolla durant uns altres 12 mesos. Està envellit durant 6 mesos en botes.

La temperatura de servei òptima està entre els 16 graus i 18.

2012-09-28 14.46.47

Recordeu que……..

Tenim que utilitzar unes bones patates de carn blanca com la bufet o la Kanabec.

Es molt importat trencar les patates no tallar, perquè alhora de cuinar-les deixen anar el mido la forma de fer-ho: posem el ganivet per tallar el tros de patata fins la meitat i trenquem la resta.

P1090375

Quant a alcaliudelacuina

Tinc que confessar que m'agrada cuinar. I sobre tot fer-lo per la família i els amics. Es la manera que tinc per dir, us estimo.
Aquesta entrada ha esta publicada en Cuina de la memòria, Patates. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Patates al estil de la avia Emilia.

  1. Retroenllaç: Patates al estil de la avia Emilia. | Celler-Adocse

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s