Aquest cap de setmana hem anat a la Masia amb els amics, i com quasi sempre, s’ha convertit en un cap de setmana gastronòmic. La idea del menú del Dissabte a estat de l’Anna i en Joan, que van proposar fer una paella d’arròs amb verdures i com sempre a tots ens ha semblat perfecta; ja he explicat altes vegades que som un grup de bon mentjar.
Ells han estat els encarregats de portar els ingredients de la paella i la resta hem aportat algunes cosetes mes.
La paella l’hem fet al foc a terra. El fet de fer-ho així te el seu secret, sobre tot per mantenir el foc amb una intensitat regular, anant afegint branques al foc. El especialista amb aquesta tècnica sense dubte, es en Joan……………
Es un arròs suau i degestiu, molt apropiat per aprofitar restes de verdures, que a vegades les tenim a la nevera i no sabem que fer amb elles……
Una mica d’història.
Segons he llegit rebuscant a Internet, els historiadors no tenen massa clar des de quant es coneix la paella de arròs. Segons Francesc de Paula Martí Mora, al segle XVI ja es cuinava la paella als territoris veïns de Catalunya i Múrcia, imitant la de Valencia.
Hi ha un receptari escrit al segle XVIII a la Llibreria Episcopal de Barcelona, on es cita per primera vegada la tècnica per cuinar la paella, tot i que encara no es cita amb aquest nom, i explica la diferencia entre el punt de sequedat de l’arròs, segons si el fem “a la catalana” o “a la valenciana”, i la tècnica necessària per obtenir-los. No es fins el segle XIX que no es troben referències escrites que citen explícitament el mot “paella”.
A Catalunya els plats d’arròs son mes sucosos, i depenent de la zona on es cuini portaran carn, pollastre, conill, cargols o costella de porc. En zones costaneres parlarem dels arrossos fets amb peix o marisc.
Ingredients per 6 persones:
- 600 gr de arròs bomba.
- 1 pebrot verd.
- 1 pebrot vermells.
- 4 unt. d’escarxofes.
- 250 gr de xampinyons.
- 150 gr de pèsols.
- 150 gr de faves.
- 4 Pastanagues.
- Uns ramells de bròquil.
- 2 cebes.
- 4 tomàquets madurs.
- 6 dents d’alls.
- 1,500 litres de brou de verdures.
- Sal i pebre.
Elaboració.
- Primer de tot posem el brou a fer, o be posem aigua a bullir amb un parell de pastilles.
- A la vegada anem preparant totes les verdures, ben talladetes: Tallem les cebes, els alls a lamines, ratllem els tomàquets, les pastanagues a bastonets, els pebrots a cuadrets, els xampinyons i les escarxofes a quarts, preparem uns ramells de bròquil, els pèsols i les faves.
- A la mateixa paellera, posem una mica d’oli i anem sofregim les verdures per ordre: primer fem el mes dur, el bròquil, les pastanagues, les escarxofes. Passats uns minuts afegim els pèsols i les faves, després els pebrots i els xampinyons. Una vegada sofregits, però deixant-los al dente (o sigui no masa fets), les retirem i reservem.
- A la mateixa paella posem una mica mes d’oli i aboquem les cebes i els alls, salpebrem i deixem fer, vigilant que no es cremin, una mitja hora.
- Una vegada sofregida la ceba afegim el tomàquet i deixem fer uns 20 minuts mes. Quant el sofregit està fet posem l’arròs i donem unes voltes perquè agafi el gust de la ceba i el tomàquet. Passats uns minuts, es el moment de posar el brou que tindrem bullint per intentar que no pari el bull un cop barrejat.
- Posem les verdures, salpebrem i deixem fer uns 15 minuts, apaguem el foc i ja podem dinar.
Recordeu que………
- El millor arròs per mi, per fer paelles o arrossos a la cassola, es el bomba de gra rodó, perlat i que augmenta de volumen amb la cocció, de dos a tres vegades la seva mida.
- Podem afegir les verdures que us vinguin de gust o les que tingueu a ma, sense cap problema (mongetes, carbassa, carbassó, albergínia etc).
La paella d’arròs fet amb foc de llenya no té rival, quin bon aspecte que té! Molt interesant, l’aspecte històric. El desconeixia totalment. D’altra banda, les verdures que vau triar em semblen fantàstiques, sobretot també l’afegit de bròquil, tant interessant per la salut. I la companyia, que veig que va ser estupenda! L’arròs perlat també és el que m’agrada més per fer arrossos d’aquesta mena. Molt bon post, i complet!! Petons
Tens rao, el millor la companyia…… Gracies
Un peto
Jo hi era, en vaig menjar! Espectacular!
L’arrós te una aparença excelent….encara que l’heu fet a la PAELLA i no pas a la paellera com tu dius. Es un error que comet massa gent, es l’estri el que dona el nom al plat i no pas a l’inrevés….
Bones tardes Àlvar, t’agreixo que segueixis el bloc i sobretot la correcció. Una abraçada.
Per favor, no digueu “paellera”, és una paella tant l’atuell com el contingut. Són els que no saben el que no és una paella els que s’han empescat això de “paellera”.
Gracies Eugeni per la correcció, ho tindre en compte.
Un peto
Retroenllaç: Paella d’arròs amb verdures. | Celler-Adocse
Felicitats! Molt bona pinta, segur que la vau gaudir força. Només un petit comentari amb la millor de les intencions. Parles de l’estri, la paella, dient paellera. En català és incorrecte. L’estri és una paella, que és el què dona nom al plat. Els castellanoparlants són qui parla de paelleres perquè per a ells l’estri és la sarten i el plat la paella. Perdoneu si algú s’ha sentit molest. Salut!
Gracies per el teu comentari, ja ho he corregit i a partir d’ara ho tindre en compte.
Un peto