Crema Catalana.

Demà 19 de Març, es Sant Josep un dia que celebrem amb uns del postres mes tradicionals a Catalunya la “Crema Catalana”. Per mi es una data plena de records, Josep era el nom del meu pare i era un dia de festa a casa nostra; s’ajuntava el sant del pare i el dia del pare, que mes es pot demanar……

El meu pare va marxar d’aquest mon l’ any 2000, però no hi ha dia, després de 13 anys, que no pensi en ell, era un ser especial que va deixar un record inesborrable. Crec que els records es el mes important que podem deixar a la vida, molt mes important que el patrimoni o tots els diners del mon…… el que realment compta es el record que deixem als nostres fills, a la nostra família, això es la millor herència que poden deixar darrera nostre. Era una persona que sempre estava content, sempre pendent de nosaltres, era generós i aconseguia arrancar un somriure a qualsevol moment del dia i en qualsevol circumstància.

Sempre estava al teu costat quan el necessitaves, m’acompanyava al pediatra amb el nens, quan el meu marit no podia, m’acompanyava a comprar al mercat, a passeja amb el nens i després com no, a fer un “piscolabis” ( un vermut).

Durant la seva malaltia, mai el vaig sentir queixar-se i era ell el que ens animava a nosaltres, en lloc de ser al inrevés. Com vaig llegir una vegada amb un llibret del poeta Antonio Machado: “en el buen sentido de la palabra, un hombre bueno”, aquesta es la frase que el descrivia millor.

Per celebrar el sant del pare, la mare sempre feia “Crema de Sant Josep”, que es fa igual que la crema catalana pero sense cremar.

Be, ja està be de records, com es nota que estic prop dels 59 anys………………………

Es un postra fàcil de fer i amb productes molt normals, val la pena fer aquest postra a casa, no es pot comparar amb les cremes industrials. Animar-vos i ja em direu el resultat…………

Ingredients per 12 cassoletes de crema.

1,300 litre de llet fresca sencera.
200 ml de crema de llet.
20 rovells d’ous de pagès .
210 gr. sucre blanc.
68 gr. de midó o farina de blat de moro.
15 gr. de mantega.
1 branca de canyella.
La pell de una llimona i la pell d’una taronja.

Temps d’elaboració.

30 minuts.

Elaboració.

El dia abans de menjar la crema, posem la llet i la crema de llet en una cassola, juntament amb la barreta de canyella, les pells de llimona i taronja (es important tallar la pell dels cítrics sense res de blanc, solament la pell ben fina, perquè la part blanca es agra i deixaria un gust amarg a la llet).
Deixem a foc mig fins que arrenqui el bull, moment en que retirem la cassola del foc. Una vegada fred reservarem a la nevera tapat amb un film.
El dia següent trèiem la cassola amb la infusió de llet i deixem a temperar.
Ara en un bol barregem els rovells d’ou amb el sucre i el mido, fins que tingui un color blanquinós (millor fer-ho en una batidor elèctric).
A continuació, tornem a calenta la cassola amb la llet, ho colem i l’anem incorporem poc a poc, al bol de la barreja dels rovells, remenant contínuament amb les barrelles.
Posem al foc mig la cassola i amb un batedor manual, ho anem remenant sense parar, fins que veiem que comença a espessir, pero amb compta de que no arribi a bullir, això es molt important, retirem ràpidament del foc, afegim la mantega i ho barregem be.
Posem la crema ràpidament en les cassoletes individuals i deixem refredar. Una vegada fred, tapem amb paper film i posarem a la nevera, unes 3 hores.
Una mica abans de menjar-la la trèiem de la nevera, posarem una capeta de sucre per sobre de cada cassoleta i amb un bufador de cuina o una pala, cremen el sucre. Hem de tenir en compta que una vegada posem el sucre a sobre de la crema la hem de cremar ràpidament, ja que si no, el sucre es desfaria quedant liquida i no podríem fer el caramel.
La tradició diu que podem acompanyar la crema amb uns carquinyolis.

Recordeu que…….

Jo prefereixo fer servir midó en lloc de farina de blat de moro, trobo que queda mes fina la crema.
Es important que la barreja dels ous,el sucre i el mido quedi ben espumosa.
Quan afegim la barreja de ous a la llet que tenim al foc, sempre es millor colar-la per que no quedi cap grum.