Feia molt temps que no feia aquest plat, avia’m si ens entenem!…. cada setmana faig dos cops llegums i una vegada faig llenties, perquè ens agraden molt a tots, però normalment les faig amb verdures sense cap tipus de carn.
Aquesta vegada les he fet com les feia la meva mare, amb xoriçet, botifarra negra, cansalada viada, ceba, alls, pastanaga, tomàquet……… com veureu el nom del plat deu ser perquè light, light no ho es, i perquè sense dubte, et donan prou calories per treballa a la vinya, no creieu………..
Les llenties son d’aquells plats súper fàcils de fer, econòmic i que es converteix en un àpat magnífic per tota la família, sobre tot en dies com avui, que esta nuvol i plovem, a part de estar boníssimes………..
Una mica d’historia.
-
La llentia es cultiva des de fa uns 8.000-9.000 anys, per això se’l considera un dels conreus més antics.
-
És originària d’Iraq, després es va estendre a països com Grècia i Bulgària. Més tard va ser introduïda a Europa on es va difondre a la resta dels països, sent el seu cultiu més recent a Amèrica. A Egipte es cultiva i consumeix des de l’any 2.200 a.C.
-
Antigament les llegums eren un aliment fonamental a les taules. En la actualitat la dieta moderna, pràcticament ha eliminat els llegums de les taules de les cases, sobre tot a mesura que ha anat augmentat el poder adquisitiu de la societat, hem anat desplaçant els llegums en favor d’altres aliments més de vestir com la carn: menjar carn ha estat des de sempre signe d’opulència, i menjar llegums, just el contrari.
Valor nutritiu.
-
Les llenties contenen un nombre considerable de proteïna que pot suplir a la carn. Ajuden a mantenir equilibrats els nivells de sucre fet per qual es recomanen a les persones amb diabetis perquè redueix la necessitat en els nivells d’insulina.
-
Protegeixen el sistema nerviós i ajuden a equilibrar l’estat d’ànim. Contenen 25% de fibres solubles, el que contribueix a disminuir el colesterol.
-
Els hidrats de carboni són els més abundants i estan formats fonamentalment per midó. Són riques en vitamines C, B1, B3 i B6.
-
Contenen ferro, fòsfor, coure, zinc, seleni (antioxidant), magnesi, àcid fòlic, triptòfan. Són imprescindibles per a persones amb anèmia, ja que la seva abundància en ferro és fàcilment assimilable.
-
Són deficitàries en metionina (aminoàcid essencial), però si es combinen amb cereals com l’arròs, es converteixen en proteïnes d’alt valor biològic. Això ja ho sabien les nostres avies que quans feien llenties per la mainada les cuinàvem amb arròs.
Ingredients per 4 persones.
- 0,500 gr de llenties pardines(no necesiten remull)
- 1 ceba de Figueres.
- 1 cap d’alls.
- 1 tomàquet.
- 1 pastanaga.
- 1 fulla de llorer, 1 branqueta de farigola.
- Un pessic de comi.
- Aigua depurada.
- 2 xoriçets.
- 1 botifarra negra.
- 1 botifarra crua.
- 2 talls de cansalada viada(del coll).
Temps d’elaboració.
45 minuts.
Elaboració.
- Posem les llenties en una cassola, les cobrim amb aigua depurada i en fred posem: la ceba sencera, el cap d’alls, el porro, la pastanaga, el tomàquet sencer, la fulla de llorer, la farigola, el comi, la sal i la cansalada viada.
- Posem la cassola a foc fort i deixem que arranqui el bull, a aleshores posem a foc mig i deixem bullir durant 30 minuts.(hem de vigilar que no es quedi sense aigua)
- Passats els 30 minuts afegim una mica mes d’aigua per parar el bull i afegim a la cassola la botifarra negra, la botifarra crua i els xoriçets.
- Deixem bullir uns 15 minuts mes i retirem del foc.
- Quedan unes llenties caldosetes i suaus.
La tradició és sàvia, sense dubte. Aquest plat ens recorda que els plats de sempre es van crear per alguna cosa… ara que ja no anem al tros, cal menjar-ne només de tant en tant, però sempre gaudint-ne al màxim! Quines llenties més bones.
Tens molta raó la saviesa dels nostres avantpassats es demostra en molts camps, també i de forma contundent en la cuina.
Una abraçada.
Retroenllaç: Llenties de tros. | Celler-Adocse