Trobada amb la colla “calçotada 2013”.

Com cada any i ja son 38 (nosaltres no en fa tants) ens reunim la colla d’amics de joventut per fer una calçotada. Ho fem a la Masia Cal Ganxo, una casa pairal del segle XVIII, situada a un poblet de quatre cases que es diu Masmolets, al costat de Valls.

Aquest any els especialistes amb menjar calçots s’han cruspit una mitja de 50 calçots per persona, anaven tant ràpid que el pobre cambrer no donava l’ abast de retirar les clofolles i portar-ne de nous. Aquí us poso unes fotos per que es vegi la seva tècnica…………

P1080643 P1080639 P1080636 P1080637

Els calçots es fan sobre unes graellas amb foc a terra, amb flama viva (no amb brasa). Normalment es fa servir llenya petita, com els sarments dels ceps.

El menú típic es: els calçots que es serveixen a sobre de una teula, la salsa de calçots, carn a la brasa(botifarra, botifarra negra, mitjanes de be), escarxofes a la brasa, mongetes del ganxet tot acompanyat amb un porro de bon vi. Per postres taronja, crema catalana i cava.

L’origen d’aquest àpat es creu que està a la població de Valls. A finals del segle XIX un pagès d’aquesta ciutat, conegut amb el nom de Xat de Benaiges, va descobrir una forma especial de fer créixer la ceba blanca: es plantava de forma que només quedés mig colgada i a mesura que creixia es procedia a tapar-la novament amb terra. Aquesta acció, que es coneix com a calçar, és la que dóna nom al calçot.

Es a principis del segle XX que a Valls i voltants es habitual menjar calçots els dies de festa. Es mes tard quan s’esten aquesta costum a la resta de la població.

El calçot és cadascun dels brots d’una ceba blanca, que primer es planta a terra. Quan han crescut suficient i treuen el cap de la terra (mes o menys l’estiu), s’arranquen de terra i es guarden. Passases unes setmanes  es tornen ha replantar, deixant-los mig enterrats. De cada ceba sortiran de 4 a 7 brots, que a mesura que creixen, es calcen novament de terra per blanquinarlos, i d’aquí el nom de calçot.

P1080654 P1080653 P1080648

A la foto reunió del “Consell de savis”, fen el seu veredicte…….

El meu esta clar, tal com diu una dita catalana: Els calçots, el vi i els castellers, son nostres, per això ens agraden tant: els tres surten de la terra i ens fan mira el cel”

Quant a alcaliudelacuina

Tinc que confessar que m'agrada cuinar. I sobre tot fer-lo per la família i els amics. Es la manera que tinc per dir, us estimo.
Aquesta entrada ha esta publicada en Trobades. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Trobada amb la colla “calçotada 2013”.

  1. marina ha dit:

    50 calçots per cap???? Això sí que són bons calçotaires!! Són tan bons… i llàstima que durin poc! Veig que vau gaudir molt, a Valls. No coneixia la dita del calçot, m’ha agradat que la compartissis amb nosaltres! Petons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s