Lluç a la marinera.

P1080587

El divendres vaig anar al mercat amb la idea ferma, de comprar un turbot per fer a la brasa el Diumenge. Però com marca la llei de Murphy i segons en diu la peixatera, havien entrat pocs turbos grans i estaven venuts!!.

Ostres !!de moment en quedo en blanc pensant que fer per dinar, com hi ha cua, tinc que decidir ràpid, així que em decanto per un lluç de palangre, que te una pinta estupenda i un preu molt raonable. Mentre el tallen a rodanxes de uns 2 dits, i com sempre hem pregunten si vull el cap del lluç: si, gracies…….Decideixo que ho faré amb una salsa marinera, amb gambes, cloïsses i musclos……. Bé, ja ho tinc clar “Lluç a la marinera” per dinar el Diumenge.

Recordeu que Palangre , vol dir , la manera de pescar-lo “amb Palangre“, que es un cordill de fibra sintètica amb un ham a l’extrem. Per això moltes vegades quant anem a comprar el lluç encara te el ham a la boca.

Antigament fer sarsuelas o peix a la marinera era una cosa habitual per festes i celebracions. En la actualitat trobo que es fa molt menys i ja no apareix tant a les cartes dels Restaurans, suposo que es un tema de modes.

Segons Jaume Fàbrega, es un plat que neix al segle XIX i XX, als restaurants de Barcelona a on anaven a dinar la burgesia Catalana. Sembla que deriva del seu germà pobra “el suquet”, els pescadors ho cuinaven amb peixos que tenien menys valor comercial, o be que no es podia vendre, el més lleig, el trencat, el que tenia més espines etc.

La salsa marinera es una manera molt senzilla de fer el peix, podem fer servir qualsevol tipus de peix, lluç, rap, congre, bacallà etc. Jo crec que el mes important es compra el peix que estigui en temporada i a millor preu.

Si ho feu, ja hem comentareu com us a quedat(no us oblideu de posar força pa) per mi es boníssim………….

P1080561

Ingredients per 4 persones.

  • 1 lluç de palangre (8 rodanxes).
  • 400 g de cloïsses.
  • 300 de musclus de roca.
  • 8 gambes fresques.
  • 1 ceba de Figueres.
  • 1 raig de conyac.
  • 2 tomàquet ben madur.
  • 100 g de farina
  • julivert.
  • 3 grans d’all picats al morter.
  • 1/2 l de fumet de peix.
  • 2 fulles de llorer
  • oli d’oliva
  • sal i pebre
  • 1 Bitxo petit.

P1080560

Temps d’elaboració.

1 hora i 25 minuts.

Elaboració.

  1. Per començar, enfarinem les rodanxes de lluç. Poseu un bon raig d’oli en una paella i fregim el lluç uns 2 minuts per cada cara(no es necessari mes, ja que després el posarem a fer una estona amb la salsa) el retirem i reservem.
  2. En una cassola de fang o de ferro posem les gambes i les fregim una mica, retirem i al mateix oli posem la ceba ben trinxadeta, deixem fer uns 15 minuts i afegim el tomàquet ratllat.
  3. Fem uns 30 minuts, afegim un raig de conyac, tapem la cassola i deixem coure durant un 10 minuts.
  4. Mentrestant, piqueu els alls, el julivert amb un morter, una mica de sal, tirem a la cassola juntament amb les fulles de llorer i deixeu-ho sofregir uns 10 minuts mes. Quan el tomàquet estigui amb la textura de una melmelada, poseu-hi el fumet i remeneu-ho bé.
  5. Seguidament, poseu-hi els talls de lluç ja fregits i deixeu-ho coure fins que arrenqui el bull. Deixem uns 10 minuts amb la cassola tapada.
  6. Mentre passen els 10 minuts, posem les cloïsses en un cassó amb una mica d’aigua, tapeu-lo i deixeu-les coure fins que s’obrin. Els musclos els obrim en una cassola amb una mica d’aigua, una fulla de llorer i la meitat de una llimona.
  7. Finalment, afegiu les cloïsses, els musclos i les gambes a la cassola del lluç, apagueu el foc i deixeu-ho coure amb el seu vapor i amb la cassola tapada durant un parell de minuts més.(ho deixem nomes uns minuts amb el foc encès, perquè si no tant les cloïsses com els musclos quedarien massa fets)
  8. I ja per acabar, servim o be a la mateixa cassola a taula o al plat: poseu el lluç amb les cloïsses, els musclos i les gambes i salseu-ho tot amb el suc de la seva cocció.

P1080588

Recordeu que…….

  • Jo fregeixo una mica les gambes perquè deixen el gustet al suc.
  • El lluç s’enfarina i es fregeix perquè trobo que d’aquesta manera no es desfà. Se ha de fregir uns 2 minuts per cada cara, ja que després s’acabarà de fer amb la salsa.
  • Jo obro les cloïsses abans amb una mica d’aigua, per evitar sorpreses de trobar alguna amb sorra, que espatllaria tot el plat.
  • Es important que tant les cloïsses com els musclos, els retirem del foc en quan comencen a obrir-se, per evitar que quedin massa fets.
Anuncis

Quant a alcaliudelacuina

Tinc que confessar que m'agrada cuinar. I sobre tot fer-lo per la família i els amics. Es la manera que tinc per dir, us estimo.
Aquesta entrada ha esta publicada en Peix i Marisc. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Lluç a la marinera.

  1. Retroenllaç: Lluç a la marinera. | Celler-Adocse

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s