Menú de la Nit de Nadal.

El dia 24 de Desembre a Catalunya celebrem la nit de Nadal, és una de les nits màgiques de l’any. Especialment per a la mainada que fa cagar el “Tió”. El Tió no era, en principi, altra cosa que el tronc o soque que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l’escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons. Es tracta d’una tradició amb segles d’història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d’hivern.

Per entendre aquesta festa cal considerar que antigament l’arbre era la font i matèria primera per tota mena d’eines (mànecs de destrals, de pales, de martells, bigues per a les cases, pals de paller, bastons per ajudar a caminar, troncs per fer foc i donar escalfor, taules, cadires, armaris, llits, portes, escales….), per tot això calia fer una festa on l’arbre fos el protagonista, una mena de festa de l’arbre, a determinats llocs del món s’engalanaven els avets i d’altres mentre se’l cremava se’l presentava alhora com a font de joia i alegria, d’on sortien llaminadures, torrons, begudes dolces… que després, durant els dies de Nadal s’anirien consumint.

Pels volts del dia de la Puríssima (això és, el 8 de desembre), es posa el Tió, que en l’actualitat es un tronc que es col·loca amb un lloc al salo o be al balco, se l’abriga amb una manteta, i durant aquest dies se li dona de menjar cada dia, nosaltres a casa sempre posaven un bon grapat de mandarines, no fos cas que després no cagui forces llaminadures.

La nit de Nadal en mig de una festa sobre tot per el mes petits es fa cagar el tió, el nen agafa un basto i dona cops al tronc mentrestant van cantant la cançó característica per acabar destapen el Tió i recollir amb gran sorpresa el regal que ha cagat.

Aquesta nit a pràcticament totes les esglésies es celebren de Missa del Gall. Un dels moments més emotius d’aquesta celebració és el Cant de la Sibil·la, una peça d’origen medieval que profetitza l’arribada del Redemptor i, al mateix temps, l’arribada del Judici Final. El Cant el protagonitza una persona -nin o nina, jove o adult, segons cada població- que va vestida amb una túnica, i una gran espasa a les mans. El text del Cant és en català i amb la melodia gregoriana més arcaica d’Europa.

Canço del Caga Tió:

El repertori de cançons del Tió existents a la nostra tradició popular és enorme. Hem de tenir en compte que és un costum familiar, la qual cosa vol dir que és possible trobar en un mateix poble moltes variants de la cançó del tió, i encara algunes que només són conegudes per unes poques persones d’una casa concreta.

A casa nostre sempre hem cantat la mateixa versio:

“Ara venen festes, festes glorioses,                                                                                                      dones cagarroses, torrons de pinyons,                                                                                           caga tió, si no vols cagar                                                                                                                   bon cop de basto…….”   

Menú per 12 persones.

Aperitiu:

• Gambes a la planxa al whisky. (clicar per veura la recepta).

• Vierias al forn. (clicar per veura la recepta).

• Cullereta amb arròs, salmó i alvocat.(clicar per veura la recepta).

• Foie amb sal Maldon i torradetes.

Garri al forn. (clicar per veura la recepta).

Acompanyat amb patatetas senceres,  confitura de ceba i de poma.

Turrons i neules.