Sopa de ceba gratinada.

Ja han arrivat els freds hinvernals, i el cos ens demana receptes de cullera: sopes, cremes calentes, purés…… Aixi que avui he fet una sopa que m’encanta, facil de fer i deliciósa. Imagineu, estar sentats amb el nostre sofà preferit, escalfant poc a poc les mans en veure una pel · licula, i si pot ser devant de la llar de foc, no es un somni.

Com diu la dita popular: “Qui menja sopes se les pensa totes”, potser per això antigament els nostres avis feien servir les sopes, tant per sopar, com per guarí qualsevol patologia: la sopa de alls, per quant estaven tips, la sopa i la carn d’olla, per aprofitar les carns i les verdures, la de farigola per el mal de panxa o estomac, el brou de gallina per els malalts o les parteres.

Una mica d’historia.

La sopa de ceba apareix per primera vegada amb el nom de ” Soup d’oignons aux Halles” al segle XVIII ^, Aux Halles (antic mercat d’abasts), era considerada antigament com un plat humil elaborat amb ingredients ‘senzills’, de vegades identificat amb les èpoques d’abstinència.
Segons l’escriptor de “Els tres mosqueters”, el francès Alexandre Dumas, era “una sopa molt estimada dels caçadors, gent de mala vida i venerada pels borratxos”.

Com veieu la sopa de ceba es una recepta econòmica del poble, encara que va ser Estanislao Leczinski, antic rei de Polònia i apassionat de la gastronomia, el que va descobrir aquesta sopa tradicional en una fonda francesa i tant li va agradar el seu sabor delicat que no va parar fins aconseguir la recepta. Des d’aquest moment va adquirir fama i popularitat a la cort i més tard es va convertir en el plat obligat amb què acabaven les festes nocturnes parisenques, d’aquí la cita de Dumas.

Tal com ens explica Jaume Fabrega , Josep Pla va escriure que els països civilitzats es distingien per les seves sopes…En aquest sentit, em temo que Catalunya ara ho és  poc ,tot i haver estat el primer referent  de la cuina occidental  quan érem un país independent.

En català s’escriuen les primeres receptes de sopes occidentals, des del s. XIII, i apareix per primera vegada aquesta paraula germànica en una llengua romànica, abans que en espanyol, en italià o en francès o portuguès.

Potser per una modernitat mal entesa, avui dia els restaurants de cert renom no inclouen sopes a la seva carta, tot una pena.

Ingredients per 4 persones.

• 4 cebes de Figueres.
• 2 cullarades de mantega.
• 2 cullarades d’oli.
• 1,5 de brou de pollastre.
• 1 cullarada de farina.
• 8 llesques de pa.
• 2 cullarades d’oporto.
• 125 gr de formatge d’emmental.
• sal i pebre.

Temps d’elaboració.

1 hora mes o menys.

Elaboració.

1. En una cassola al foc, posem la mantega, l’oli i la ceba tallada a lamines. Deixem fer-se al foc fluix mes o menys 30 minuts.
2. Passats els 30 minuts, espolsem per sobre la cullerada de farina i deixem torrar una mica durant 1 minut.
3. Afegim el porto i el brou. Barrejar i deixar bullir uns 20 minuts mes, a foc lent.
4. Mentrestant torrar una mica les llesques de pa. Una vegada feta la sopa la posem en cassoletes o bols de fang, posem 2 llesques de pa en cada bol i per sobre el formatge rallat. Ho posem al gratinador i deixem fins que el formatge es fongui.

Recordeu que……..

• La ceba s’ha de fer molt poc a poc, vigilant que nos es cremi.
• Alhora de gratinar la sopa també s’ha d’anar en compte, cobrim be de formatge, perquè el pa no quedi masa torrat.