Pa casolà per entrepans.

Fer pa a casa es tota una experiència, i més fàcil del que sembla. Només hem de tenir ganes de mimar els ingredients, com si fos un nadó, i tenir una mica de paciència per que la massa vagi evolucionant al seu ritme. Amassar la pasta, deixar-la reposar, veure’l com creix, sentir l’olor a pa quant el traiem del forn, una meravella……..

El pa es un esser viu, per això es difícil que ens quedi sempre igual encara que posem els mateixos ingredients. No podem ser massa exigents amb nosaltres mateixos. Hem de tenir paciència i molta il·lusió. Amb aquesta formula gaudirem fen el pa i després menjant-lo…..

Una mica d’historia.

Antigament a pagès tothom feia el pa a casa, o be fent servir la seva pròpia farina o be comprant-la o com feia la meva avia es intercanviava per altres productes. El pagès que tenia gra el canviava per verdures o fruites……..

A l’Edat Mitjana, el flequer del poble era també en molts casos el moliner. Va ser una costum arrelada que el pagès que produïa cereal destinés una part pel seu consum privat. Aquets cereal destinat a fer pa, havia de ser molturat abans, i aquí entrava en joc el flequer. El pagès lliurava el seu gra al flequer perquè el molturés i a canvi donava una part al flequer pel seu treball.

D’aquesta forma la fleca es procurava una part important del seu subministrament de farina, sempre i quan aquesta activitat privada no vulnerés les normes del noble que controlava el territori, què normalment era qui tenia el domini sobre els molins.

Fins a la segona meitat del segle XIX el pa que es feia a les cases i a les fleques era un pa rodó, dens i negre. Això era així perquè els cereals que es feien servir, principalment blat i sègol, no estaven molturats en el grau d’extracció que ara tenim. Es a dir, eren grans menys triturats (més integrals). Això donava al pa les característiques de una molla compacta, densa i de color.

Antigament es feia pa una vegada a la setmana, es pastava la farina, amb el aigua, la sal i la massa mare que es guardava del dia anterior i es barreja a la fornada següent més o menys en una proporció del 20% sobre el total de la farina.

Aquesta pasta mare l’hi transmet a la nova fornada totes les seves virtuts i unes fermentacions secundàries, les quals són responsables del bon gust, la conservació i de l’aroma del pa.

Ingredients per 10 barretes.

  • 1 quilo de farina panificable de cultiu ecològic.
  • 20 gr. de sal marina fina.
  • 600 ml de aigua depurada.
  • 10 gr de llevat fresc o be massa mare.

Temps d’elaboració.

3 hores.

Elaboració.

  • Posem els ingredients al bol de la pastadora del robot, menys el llevat que posarem a últim moment.
  • Deixem reposar la massa al mateix bol, durant 30 minuts, tapada amb un drap en un lloc càlid.
  • Passats els 30 minuts dividim la massa en 8 porcions. Deixem reposar les porcions tapades amb un drap durant 15 minuts.
  • Després fem les barretes de pa: aplanem una mica la massa donant-li forma rectangular. Dobleguem la part superior cap al centre i segellem amb els dits i fem la mateixa operació amb la part inferior. Fem rodar la barreta de pa pressionant amb les mans planes, primer juntes i anar separant-les poc a poc.
  • Posem les barretes amb una safata del forn sobre un paper sulfuritzat, separades entre si per quant augmentin la mida no quedin enganxa’ns entre elles. Ho tapem amb un drap i deixem fermentar durant 2 hores.
  • Passades les 2 hores realitzem un tall amb un cúter o un gabinet al llarg de la barreta. Amb un colador espolsem farina per sobre les barretes.
  • Preescalfem el forn a 200º i posem una cassola al fondo del forn amb aigua per produir vapor. Posem la safata al forn i deixem daurar el pa uns 15 minuts. Ho retirem i deixem refredar.
  • Quan estiguin freds podem fer els entrepans i si volem els podem congelar, els tindrem preparats per tota la setmana………..

Recordeu que……

  • El ingredients basic del pa: farina, sal, aigua i llevat tenen que ser de bona qualitat,  per gaudir de un bon pa.
  • El forn ha de  estar ben calent, jo el poso a calenta a 250º i quant poso el pa, el baixo  a 200º. Ha de estar tot el forn calent, però jo no utilitzo el gratinador  fins el final ja que si no es pot cremar.

Quant a alcaliudelacuina

Tinc que confessar que m'agrada cuinar. I sobre tot fer-lo per la família i els amics. Es la manera que tinc per dir, us estimo.
Aquesta entrada ha esta publicada en Pa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.