Sopaipilla.

Avui m’atreveixo amb una recepta de pa, que vaig provar amb el nostre viatge a Xile, el nom em va semblar de allò mes original “Sopaipilla”. La tieta del meu marit, Ramona les fa, tant dolces com salades, i sempre amb “zapallo” que es carbassa.

Volem fer un petit homenatge als tiets Ramona i Arcadio, família xilena magnifica, que sempre ens han acollit en els nostres viatges al país dels Andes, amb un afecte que solsament persones especials poden fer-ho. Espero que el Dito pugui veure les sopaipillas xilenes fetes a Terrassa, allà a on estigui i estic segura que el farà feliç.

Amb aquesta recepta “mataré dos ocells d’un tret”: aprofitant que venen a dinar uns amics, les serviré com aperitiu acompanyats d’un salmó marinat i foie. Per altra banda, m’agradaria participar per primera vegada amb el repte del 15 del “Els fogons de la bordeta“, un bloc que segueixo i m’encanta.

Una mica d’història.

L’origen de la paraula sopaipilla sembla que prové del mossàrab “sopaipa” que vol dir (massa fregida). A la vegada aquesta paraula “sopaipa” prové del germà “suppa” (pa mullat en líquid).

Les Sopaipillas es mengen a tot el país, però és en la regió central i sobre tot a la capital, Santiago, on sempre es fan amb carbassa com producte principal. Es podem fer salades acompanyades amb pebre, mostassa o formatge o be dolces sucades amb un almívar que li diuen “chancaca”.

Valor nutricional.

La carbassa es un vegetal amb un valor nutricional similar al carbassó o a la pastanaga. Ric amb aigua, carotens, àcid fòlic, magnesi i potassi. Baix amb grasses, ideal per dietes baixes amb calories.

Ingredients.

• 3 1/2 tasses de farina de força.
• 1 culleradeta de Llevat de fer pa.
• 1/4 quilo Carbasa sense pell.
• 3 cullerades mantega (jo he fet servir oli d’oliva).
• Sal
• Oli per fregir.

Temps d’elaboració.

1 hora.

Elaboració.

1. Posem en un cassó amb aigua la carbassa amb una mica de sal. Deixem bullir a foc mitjà, aproximadament una mitja hora de manera que la carbasa estigui tova.
2. En un bol posem la farina, afegim la carbasa, la mantega desfeta al microones o l’oli d’oliva, la culleradeta de llevat, una mica d’aigua (en aquest cas utilitzarem la mateixa aigua de la cocció de la carbasa).
3. Quan tenim tots els ingredients en el bol, procedim a pastar tot molt bé fins a formar una massa.
4. Després passarem la massa a una superfície plana prèviament empolvorada amb farina i continuarem amassant una bona estona per unir de la millor manera tots els ingredients
5. Després d’una bona estona pastant, prenem la massa i la tapem amb un drap. Deixem reposar uns 10 minuts.
6. En un cassó posem a escalfar l’oli a foc alt.
7. La massa l’hem d’aplanar de manera que quedi d’un gruix aproximat d’1 a 2 cm. Amb l’ajuda d’un got o una tassa, tallem cercles de massa.
8. I amb l’ajuda d’una forquilla, fem petits forats en el centre dels cercles, perquè quan les fregim no es inflin (jo he fet servir un motllo que em van regalar uns amics).
9. Notaran que al principi les sopaipillas s’enfonsaran, però després sortiran a la superfície, és normal. Quan comencin a veure-les dorades, les retirem de l’oli. (penseu que trigan uns 2 minuts per banda en dorar-se)
10. Les anem posant en un plat amb paper absorvent i servim.

Racó del vi…….

• Aquesta recepta l’hem marinat amb un vi D.O. Penedès que casa perfectament amb el salmó i el foie. Un “Giró Ribot Moscat de Frontignac” del 2010, que han portat els convidats. Tinc que dir que m’ha semblat excelent.
• S’elabora amb la varietat de raïm Moscat de Frontignac. Es una de les varietats mes antigues que coneixem que ja cultivaven els grecs i els romans. Te una maceració molt lenta i a baixa temperatura per afavorir els sabors.
• Te una graduació d’11,5º i s’ha de servir a una temperatura de uns 6º-5º, ben fresquet.

Recorda que…….

• La farina i el llevat ha de ser de forner, la podeu trobar en una botiga especialitzada en farines o be un supermercat.
• La recepta original porta llar de porc o mantega. Jo l’he substituït per oli d’oliva.
• Es important punxar les sopaipillas perquè no es bufin a l’hora de fregir-les.
• Son mes bones si es mengen calentes.