Diada Nacional de Catalunya.

Avui 11 de Septembre, es la Diada Nacional de Catalunya, que es va promulgar pel reconstituït Parlament de Catalunya l’any 1980;

“LLEI 1/1980, del 12 de juny, per la qual es declara Festa Nacional de Catalunya la Diada de l’onze de setembre”:

El recobrament nacional dels pobles passa, sens dubte, per la recuperació de les seves institucions d’autogovern. Passa, també, per la valoració i exaltació de tots aquells símbols a través dels quals les comunitats s’identifiquen amb si mateixes, ja que sintetitzen tota la complexitat dels factors històrics, socials i culturals que són les arrels de tota realitat nacional. D’entre aquests símbols, destaca l’existència d’un dia de Festa, en el qual la Nació exalta els seus valors, recorda la seva història i els homes que en foren protagonistes i fa projectes de futur. El poble català en els temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l’onze de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió, suposava també l’esperança d’un total recobrament nacional. Ara, en reprendre Catalunya el seu camí de llibertat, els representants del Poble creuen que la Cambra Legislativa ha de sancionar allò que la Nació unànimement ja ha assumit. Per això, el poble de Catalunya estableix, per la potestat del seu Parlament, la següent Llei:
Article Primer: Es declara Festa Nacional de Catalunya la Diada de l’11 de Setembre.
Article Segon: Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans de Catalunya cooperin en el compliment d’aquesta Llei i que els Tribunals i autoritats la facin complir. Palau de la Generalitat, a Barcelona, 12 de juny de 1980. Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya.

Una mica d’história.

A començaments del segle XVIII, va morir sense successió el rei Carles II. Aquest fet va ser l’origen d’un conflicte internacional al voltant de la successió a la monarquia hispànica. El rei, en el testament, havia designat Felip d’Anjou com a successor, i aquest va jurar les constitucions catalanes. Però, tot i això, entre la burgesia i la baixa noblesa de Catalunya predominaven les simpaties per un altre candidat, l’arxiduc Carles d’Àustria.

Els austriacistes catalans van signar un pacte d’ajut militar amb Anglaterra i, poc més tard, van proclamar l’arxiduc Carles, rei. Des d’aquest moment, la guerra internacional, a la península, es va convertir en guerra civil.

La superioritat militar dels felipistes, i el fet que Carles d’Àustria heretés la corona de l’imperi austríac, van conduir les potències europees a signar el Tractat d’Utrecht (1713). Aquest tractat posava fi a la guerra de Successió espanyola i confirmava Felip d’Anjou com a rei d’Espanya.

L’11 de setembre de 1714 després de 14 mesos de setge, 5.500 homes dirigits per el conseller en cap Rafael de Casanova van caure juntament a Barcelona davant el duc de Berwick.

Va ser una verdadera guerra civil ja que els partidaris d’ambdós candidats estaven repartits per tot el territori, concentrat-se els filipistes a la part de la Corona de Castella (Castella, Andalusia i nord-oest de la península), i els austriacistes a la Corona d’Aragó (Regne d’Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca).

La Guerra de successió va significar l’ocupació de Catalunya per les tropes francocastellanes i, alhora, la desaparició de totes les institucions catalanes, que s’havien anat configurant des de l’alta Edat Mitjana.

Ofrena al monument de Rafael Casanova a Barcelona.

Recuperació de la democràcia (des de 1976)

L’Assemblea de Catalunya va convocar un acte massiu a Sant Boi de Llobregat l’11 de setembre de 1976, que va ser la primera celebració legal de la Diada des de la guerra.

L’any següent, 1977, es va poder celebrar per primer cop a Barcelona, amb una gran manifestació d’un milió de persones sota el lema “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. Les conseqüències polítiques d’aquesta manifestació no es van fer esperar gaire: el 29 de setembre es va restablir la Generalitat de Catalunya i el 15 d’octubre es va aprovar la llei d’amnistia política. L’Estatut d’Autonomia es va aprovar el 1979, i la llibertat es va anar aconseguint poc a poc durant la Transició.

Com ens ensenya l’historia, som un país que hem perdut les nostres llibertats derramant molta sang dels nostres avantpassats i les hem anat recuperant poc a poc amb l’esforç de tota la societat. Avui, dia 11 de setembre sortim al carrer, pengem les nostres senyeres, cantem les nostres cançons sense rancor, en contra de ningú. Això si, tots units per demanar i defensar la nostra cultura, la nostra forma de pensar i per sobre tot la nostra llibertat d’escollir el nostre camí.