Salsa Romesco.

Aquesta salsa es estupenda per acompanyar molts plats: calçots, verdures a la planxa, xato de bacallà o un peix a la brasa.

Una mica d’història.

Per en Joan Coromines, l’origen del mot català romesco és mossàrab, vindria de la paraula remescolar, que significa barrejar i remenar coses diverses.

És possible que el romesco s’originés al barri mariner del Serrallo, a Tarragona. Es tracta d’una salsa popular, sense dubte posterior a l’arribada generalitzada de productes americans, tomàquet i pebrot, a les llars catalanes, cosa que va començar a ocórrer cap el segle XVIII. En tenim referències escrites des del segle XIX, per exemple a l’obra costumista Colla de carrer(1887) de Joan Pons i Massaveu, i també en d’altres escrits de Pitarra, Emili Vilanova, Ferran Agulló, etc. Fora dels Països catalans, ja en trobem referències escrites a, per exemple, El Practicón (1894), en castellà, d’Àngel Muro. Al llibre de cuina La Teca (1924), d’Ignasi Domènech, apareix explícitament una recepta de romesco.

Ingredients per 10 persones:

1cap d’alls.
1 cullereta de pebre vermell picant.
5 tomàquets madurs.
100 gr. d’ametlles.
30 gr. d’avellanes.
2 nyora o 1 cullerada de carn de nyora.
2 galetes maria.
1 llesca de pa fregit sucat amb una mica de vinagre.

Elaboració.

Posem al forn el cap d’alls i els tomàquets, amb una safata per escalivar-los.
Posem les nyores amb aigua tèbia i les deixem estovar una ½ hora. Una vegada estovades es rasca la carn amb una cullera.
Quan estan escalivats els tomàquets i els alls, es pelen i es posem a la picadora, juntament amb les avellanes, les ametlles, la carn de les nyores, el pebre vermell, una mica de sal, les galetes i la llesca de pa.
Es va afegim una mica d’oli i ho piquem, fins que quedi una pasta amb una textura homogènia i sua.