Fira Modernista a Terrassa.

Avui us viu parlar de la meva ciutat d’adopció “Terrassa” i de una fira que es celebra al mes de Maig; soc nascuda a Barcelona pero vam aterrar a Terrassa al 1997 amb tota la familia i per mi es tot un orgull pertnay aquesta magnifica ciutat.

El dia 12 i 13 de Maig, se celebra a Terrassa, la “Fira Modernista ” com cada any des de el 2003. Es una festa arrelada a la ciutat i reconoguda per la seva importancia cultural. Ademes de fer un recorregut per els edificis modernistes, hi ha circ de l’època, fira d’artesania, oficis antics, gastronomia, i  els tarrasencs es vesteixan amb roba del segle XIX, recreant l’ambient de l’època.

A mitjan segle XIX, Terrassa va ser una de les ciutats catalanes i espanyoles capdavanteres en la revolució industrial. El sector tèxtil, especialitzat en la indústria de la llana, va ser durant més d’un segle el motor econòmic de Terrassa. La burgesia industrial va impulsar moviments culturals com el modernisme i el noucentisme.

El llenguatge modernista tingué gran acceptació a la nostra ciutat. Aquest afermament de l’estil modernista a Terrassa aplicat al patrimoni industrial està lligat al treball personal de l’arquitecte més prolífic durant aquest període a la nostra ciutat: Lluís Muncunill, arquitecta municipal de Terrassa.

En arquitectura destaquen la Masia Freixa, el Vapor Aymerich, Amat i Jover i el magatzem Farnés (Lluís Muncunill) ; el Parc de Desinfecció, la Casa Josep Coll i Bacardí (Casa Baumann) i l’ermita del Sagrat Cor de Jesús (Josep M. Coll i Bacardí); la reforma de la Casa Alegre de Sagrera (Melcior Vinyals), l’antiga Confiteria Vídua Carné (Joaquim Vancells)…

 

Masia Freixa

 

Una mica d’historia.

Les primeres notícies que tenim del poblament del terme de Terrassa corresponen a restes de l’edat de ferro a Can Misser. Més abundants són les proves de poblament romà, entre les quals cal destacar la del municipi flavi d’Ègara.

Durant la decadència de l’imperi Romà, els visigots, provinents del centre d’Europa, van envair la península. En el mateix lloc de l’antiga basílica romana d’Ègara, vers l’any 450 va ser erigida la diòcesi amb seu episcopal visigoda, en la qual l’any 615 es va celebrar el Concili Egarenc.

Les primeres notícies que ens han arribat de la vila de Terrassa daten del segle XI, encara que consta que el Castell de Terrassa ja existia al segle IX. Aquest castell era, al principi, de jurisdicció comtal i de domini franc (els catalans es refugiaren en el vassallatge franc per fer front a la invasió musulmana).  En la actualitat nomes queda com testimoni la Torre del Palau, que no sol era un torre defensiva sino de guata del vilatans. Aquella vila medieval se situava, envoltada de muralles de una 4,5 metres d’alçada, amb un fossar exterior de uns 5 metres de profunditat, en el que ara coneixem com a centre històric. Amb el pas del temps, la vila acabaria absorbint altres nuclis de població com l’antic poble de Sant Pere o el Castell cartoixa de Vallparadís, saltant rieres, creixent en totes les direccions, i convertint-se així finalment en hereva d’una antiga història que es remunta al municipi romà d’Ègara, a l’antiga civilització ibèrica i molt, molt més enrere, fins a la prehistòria… Alguns dels límits de l’antiga vila medieval es poden veure actualment dibuixats al paviment dels carrers del centre (com la Plaça Vella o el Raval), on les rajoles marquen la zona que ocupava la vella muralla i el fossat.

Ara fa vuit segles, el 1228, el rei Jaume I va concedir un privilegi a la vila de Terrassa per per poder celebrar una fira de primavera cada any per la festa de la Santa Creu, al mes de maig. I així la tradició, nascuda a començaments del segle XII, va continuar amb algunes variacions fins al segle XIX, en una vila que tenia uns tres mil habitants a mitjans del segle XVI i uns nou mil al 1857. Terrassa, que va desenvolupar-se espectacularment amb la revolució industrial i obtingué oficialment el títol de ciutat el 1877, un any després que desgraciadament es van enderrocar les últimes restes de les seves muralles, celebrava una Fira de Primavera el primer diumenge de maig i una Fira de Tardor el tercer diumenge de novembre. Un vell costum que es va anar perdent i oblidant en una ciutat que ja no va deixar de créixer: va passar dels 16.000 habitants de l’any 1900 a superar la ratlla dels 200.000 a principis del segle XXI.

 

L’any 2003 l’Ajuntament va decidir recuperar la tradició de la Fira de Primavera i al mateix temps donar-li un nou sentit: la celebració festiva del caràcter i del patrimoni modernista i industrial de Terrassa, una ciutat capital en el mapa del modernisme a escala catalana, espanyola i europea. En la creació de la Fira Modernista hi van confluir diferents fenòmens que li donen un sentit festiu i històric singular i la converteixen, juntament amb un espectacular catàleg de patrimoni arquitectònic, en el vaixell insígnia de la promoció exterior de l’oferta turística terrassenca.

Acabem amb una mica d’humor. Us esperem a tots el any que ve ¡¡¡¡¡¡

Quant a alcaliudelacuina

Tinc que confessar que m'agrada cuinar. I sobre tot fer-lo per la família i els amics. Es la manera que tinc per dir, us estimo.
Aquesta entrada ha esta publicada en Tradicions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s