Canelons amb tonyina.

Records de vida.

Avui he fet per dinar un plat de pasta, canelons, però com un dels comensals no metja carn, he pensat fer-los amb tonyina amb oli.

Aquest canelons fa anys que els faigs, son mes suaus que els de carn i embafen menys. Els vaig començar a fer perquè a la meva filla els de carn no l’agraden massa, així que un dia una amiga amb va donar aquesta recepta i els vaig fer….

Una mica d’història.

Segons els historiadors la pasta ens va arribar de Xina. Ja a principi de l’era cristiana es coneixiala pasta. Desd’alli va passar a Pèrsia i van ser els arabs que la van exporta al sud d’Itàlia  d’alli a Espanya.

La pasta mes antiga que es coneix a Ibèria en la que anomenavan “aletria”, que era una mena de fideu.

Segons Nestor Lujan l’origen del canelons es sense dubte italià.  El Gran Diccionari de la Llengua Catalana el defineix com :  “Peça de pasta de farina en forma de làmina rectangular que hom menja bullida, enrotllada, farcida de carn, de peix o de verdures…”.

A Catalunya, durant la segona meitat del XVIII, suissos i italians dominen la restauració pública que consolidaran al segle XIX. Un dels mes importants, Giovanni Antonio Ardizzi, conegut com el “Beco del Recó” va obrir la seva fonda el 1815 servint canelons o canalons. La Maison Doreé inaugurat el 1903 a la Plaça Catalunya de Barcelona, prop del restaurant Continental, avui Caja Madrid. El canelons i macarrons aromatitzats amb trufes van tenir un fort impacte en el seu moment.

Ramon Flo i Valls , fabricant de pastes des de 1898, va fundar l’empresa El Pavo i al 1911 va començar a elaborar pasta de canelons tant per l’àmbit domèstic com per la restauració.

Lujan ens fa un extracte de les memòries de Ramón Flo en que explica l’origen del famós producte a mans d’aquest industrial i ens exposa com de resultes d’aquest èxit un dia va rebre una carta certificada de l’empresa “La Poule” en la que se’l comminava a que retirés del mercat de canelons la marca “Los Pollos” –que va ser el primer nom amb que es van comercialitzar-per considerar que era una imitació als de “La Poule”. I per aquest motiu va sorgir la marca “El Pavo”. Això va ser a partir de 1914 i la tradició segueix encara vigent….

A Catalunya els canelons son el plat tipic del dia de Sant Esteve. Encara que antigament el plat que es feia aquest dia era “ l’arròs a la Catedral” o “arròs de colls i punys”, que era un arròs de aprofitament que es feia amb les despulles del dia de Nadal. Ja al segle XIX la burgesia catalana va començar a fer aquest dia els canelons a imatge dels que feia la Maison Doreé.

Temps d’elaboració:

2 hores.

Ingredients per  36 canelons

• 36 Plaques de canelons de pasta fresca.
• 48o gr. de tonyina amb oli.
• 6 ous durs.
• 1/2 quilo de tomàquet ratllat.
• 2 cebes grosses.
• 500 gr. de pebrots vers o vermells.
• Per la beixamel:
• 500 gr. de llet descremada.
• 3 cullerades soperes ben plenes de farina.
• 100 gr. de formatge rallat.
• 8 cullerades d’oli d’oliva.
• 50 gr de mantega.

Elaboració:

1. Bullim les plaques de canelons amb força aigua amb sal, els deixem uns 10 minuts, els escorrem i els anem posant a sobra d’un drap de cuina.
2. Bullim els ous amb aigua durant 10 minuts, els refredem i els pelem.
3. Trinxem les cebes, i les posem en una paella amb oli, i deixem sofreixi a foc mitja, passat uns minuts afegim el pebrot tallat a cuadrets i deixem fer.
4. Passats 30 minuts afeixi’m  el tomàquet triturat.
5. Deixi’m fer uns 30 minuts mes i posem els ous durs tallats a trossets. Triturem la barreja, i afegim la tonyina. Deixemrefredar.
6. Anem farcint els canelons i els posem amb una sabata de forn, sucada amb mantega.
7. Fem la beixamel, posant mantega i oli amb una cassola, afegim la farina i deixem que es faci una mica, posem la llet calenta poc a poc i anem remenant, salpebrem i afegim una mica de nou moscada. Quan la beixamel esta espesseta la aboquem a sobre dels canelons.
8. Per últim posem el formatge rallat per sobre dels canelons, i gratinem.
9. Jo sempre faig mes quantitat de canelons i els congelo, per un altre ocasió.
   

Recordeu que……….

Jo he utilitzat plaques de canelons El pavo, dels que no es tenen que bullir.

El canelons que faig de mes, els congelo sense la beixamel. A mi particularment m’agraden mes.