Avui dia 27 d’abril es el dia de La Mare de Deu de Montserrat, Patrona de Catalunya. El Papa Lleó XIII la va declarar Patrona de Catalunya l’any 1881.
Es una imatge romànica del segle XII realitzada en fusta de faig i àlber. Representa la Mare de Deu asseguda amb el xiquet a la seva falda, i medeix uns 95 cm.
La Mare de Deu es de color negre; d’aquí el sobrenom que li donem a Catalunya “La Moreneta”. Es creu que el seu color es degut al fumat de les espelmes que durant segles s’han posat als seus peus.
Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns xiquets pastors el 880 després de veure una llum a la muntanya. Els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu al interior d’una cova. Quan el bisbe s’assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible ja que l’estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l’havia trobada i ordenà la construcció de l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir.
El Monestir, l’Abadia i la Verge de Montserrat es troben a la Muntanya del mateix nom a Barcelona. El seu nom ve donat per la forma de les muntanyes que tenen forma de serra.
Per mi personalment les muntanyes de Montserrat, son de les mes maques que he vist, trametem quelcom màgic, pot ser per el seu color, la seva forma o el tipus de vegetació. Però la veritat es, que quant les mires, sembles entrar amb una altre mom; un mon de somnis.
EL VIROLAI (Lletra de Mossèn Jacint Verdaguer i Música de Josep Rodoreda
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau;
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.
Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.
Doneu consol a qui la pàtria enyora,
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.
Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.
Ditxosos ulls, Maria, els que us vegin!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.
Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.
Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sient per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.
El Virolai és un himne en homenatge a la Mare de Déu de Montserrat que ha esdevingut un símbol espiritual i sobre tot patriòtic dels catalans.
Montserrat està plena de tradicions, com la de casar-se al Santuari, aquesta era una pràctica molt habitual entre les parelles de la burgesia catòlica catalana. Quan no era possible el ritual del casament in situ, se substituïa per una visita de la parella al santuari on els nuvis feien la ofrena del ram. És un refrany conegut aquell que diu:
“ Si vols ser ben casat, porta la núvia a Montserrat”.
A nivell gastronòmic, destaca com no a Catalunya la pastisseria; aquest dia les passtiseries s’omplen de pastisos Montserratins de pa de pessic i xocolata. Reprodueix les muntanyes sagrades i no es per atzar que al 1927 sigui la Mare de Deu l’escollida com patrona del Gremi Pastisser.
tot
Felicitats a totes les Montserrats ¡¡
Al caliu de la cuina 