Fideus a la cassola amb escarxofes.

Com sabreu fa uns dies que no faig cap entrada al bloc; la raó es que hem estat de vacances, quinze dies de somni on hem visitat Washington, Cascades del Niàgara, Toronto, New York.

En quan posi les anotacions del viatge en net, os ho explicaré amb pels i senyals, però us avanço que ha estat un viatge genial ¡¡¡¡

Per reprendre, aquí os poso uns fideus ………….   

Records de vida.

Els fideus a la cassola, es d’aquells plats que em porten records de la meva infantesa. A casa es feien una vegada a la setmana, sempre amb els fideus gruixuts, costella de porc, salsitxes i verdures depenent de la temporada.

La meva mare sempre feia una bona picada i els deixava caldosos, encara que els menjavem amb forquilla.

També feia fideus amb conill, amb pollastre o amb peix; llavors se l’anomenava fideuada, i sempre era una mica caldosa.

Una mica d’història.

La cuina catalana, té la seva pròpia història, hem de tenir en compte, que és una de  les més antigues d’Europa, documentada al 1324 en català, al llibre de Sent Soví. Es una cuina amb tècniques culinàries molt característiques, com per exemple les picades amb fruits secs i pa torrat o galetes, els sofregits, i les barreges gustatives, com unir dolç i salat o be carn i peix.

Ja al segle XV segons un escrit italià “El libro di arte coquinaria“, es reconeix als cuiners catalans els millors del mon.

Els fideus gruixuts van ser introduïts als Països Catalans pels àrabs. Estan fets amb farina de blat, aigua i a vegades amb ou.

A la nostra cuina s’utilitzen en plats tant típics, com els fideus a la cassola, la fideuada, que no hem de confondre amb la fideuà o els fideus rossejats, que es fan amb fideus de cabell d’àngel, (plat típic de pescadors). Es poden fer servir diferents mides de fideus, des del  nº 0 al nº 9.

A Catalunya els plats mes típics amb fideus que ja es mencionen en llibres com “La cuina Catalana”, son els fideus a la cassola i les fideuades, ja siguin amb carn o peix.

Temps d’elaboració.

1 1/2 hora mes o menys.

Ingredients:

• 500 gr de Fideus (del nº 6 amb foral enmig)  .
• 4 salsitxes de porc.
• 250 gr de costella de porc tallada a trossos.
• 2 tomàquets ratllats.
• 1 ceba grossa trinxada.
• 1/2 pebrot vermell.
• 4 escarxofes.
• 1  fulla de llorer
• 4 alls trinxats
• pebre vermell 
• oli d’oliva
• sal i pebre
• 1/2 litre de brou de pollastre.
• 1 litre d’aigua.

Elaboració:

1. Posem oli en una cassola i quant estigui calent posem la costella tallada a trossos.
2. Salpebrem i sofregirem fins que agafi un color daurat. Aleshores afegim les salsitxes tallades a trossos i deixem sofregir.
3. Una vegada daurada la carn, s’afegeix els alls tallats i quasi immediatament la ceba ratllada, el pebrot tallat a trossos petits, i deixem a foc mitjà.
4. Passats 10 minuts posem la cullereta de pebre vermell i el tomàquet rallat, i deixem fer a foc suau i amb la cassola tapada. Jo afegeixo de tant en tant una mica d’aigua i ho deixo fer.
5. Quant vegeu que tant el sofregit com la carn estan fets (30 minuts), abocarem a la cassola els fideus; remenarem per que agafin el gust, i afegirem el brou i l’aigua ben  calenta.
6. Posem les carxofes tallades a ¼ i deixem fer xup-xup.
7. Fem la picada, triturant els alls, el julivert, unes ametlles, avellanes i el safrà; una vegada ben aixafat, jo poso una mica d’oli i aboquem als fideus.
8. Deixem fer uns 20 minuts mes o menys; ha de quedar caldós, ja que per mi son mes bons.
9. Una vegada tret del foc, servir.

Recordeu que…….

• Es important que la carn quedi ben daurada.
• El sofregit ha de quedar com una melmelada.
• El fideus a la cassola admeten que afegiu allò que us vingui de gust. Podeu posar, pèsols així com bolets.
• Recordeu que queda mes melós si els deixeu una mica caldosos.