Mona de pasqua.

Ja està aquí la Pasqua!!  i com mana la tradició, el Dilluns de Pasqua els padrins regalen als seus fillols la magnifica “Mona”; encara que falta una setmana m’he decidit a posar la recepta amb temps perquè si decidiu fer-la tingueu temps de comprar els ingredients.

Hi han moltes menes de mones; des de la típica de coca amb ous durs pintats de diferents colors, les de pa de pessic amb mantega, amb yema, i la de xocolata. S’adornen amb ous de  xocolata o amb multitud de figures de personatges infantils.

A mi personalment m’agrada la mona tipus “sara”, amb mantega i ametlles, però avui en honor a la meva filla faré una mona de xocolata, amb la base de pa de pessic, crema de mantega i molta il·lusió: espero que us agradi……..

Records de vida.

De petita la meva mona era bàsicament una coca dolça adornada amb un ous pintats i amb plomes de molts colors. Com el meus padrins eren els meus avis i vivien a Navarra, la mona me la compraven els meus pares.

En canvi quan vaig conèixer al meu marit, el dia de la mona va passar a ser tot una aventura culinària molt divertida, ja que les mones per tots el petits, que eren molts, es feien a casa dels padrins a Guissona, que eren els avis del meu marit.

A casa feien el pa de pessic, i desprès el farcit i la cobertura, la crema amb fruites i de mantega amb ametlla laminada, adornades amb figures de xocolata, pollets de color groc i plomes de colors.

Era una meravella veure 9 0 10 mones totes a sobre d’un bufet antic al rebost, i sobre tot veure les cares dels nens quan els regalaven les Mones. Un record que queda a la retina…….

També son les dates que a Guissona es cantaven les caramelles. En el grup de cantaires tocava el meu sogre Miquel, el clarinet, anaven tots vestits de blanc amb faixa, espardenyes i barretina. Tota una festa plena de tradició…

Una mica d’història.

La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se farcit de xocolata, mantega, crema d’ou o simplement adornada amb ous durs. Ja al el Segle XV, la mona es citada al Costumari Català, amb aquest nom.

Hi ha qui diu que el origen de la paraula “mona” ve dels àrabs, que regalaven cistelles plenes d’ous pintats de colors, que s’anomenaven “munna”, com símbol d’amistat. Altres consideren que te l’origen dels romans, que es regalaven “monus”, que eren ous durs amb pasta de pa.

Tradicionalment era una coca dolça, amb sucre per sobre i amb tants ous durs com anys tenia l’infant, encara que la mona mai no superava els dotze ous, ja que només es regalava fins que els nens tenien 12 anys, que normalment coincidia quan feien la comunió.

A Catalunya és tradició que el padrí o l’avi regalin la mona al seus fillols i néts el Diumenge de Pasqua. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin les famílies o un grup d’amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats.

Ja a mitjans del segle XIX, la tradició de la mona evoluciona amb la inventiva dels flequers-pastissers, que sobre tot a Catalunya van desenvolupar les tècniques per tractar el xocolata i fer figures de tot tipus.

Amb aquest camp va destacar el pastisser Agustí Massana que tenia la botiga Can Massana al carrer Ferran de Barcelona. Amb el temps, Massana va aconseguir un gran èxit amb les seves mones rematades per una figura caricaturesca, no poques vegades inspirada en algun polític de l’època, que movia afirmativament el cap. Van ser conegudes com ” Sí, senyors”.

Ingredients

Per la base:

  • Farina
  • ous.
  • sucre.

Per la Mona de xocolata:

  • 100 gr de cobertura de xocolata.
  • 200 gr de nata.
  • 100 gr de sucre.
  • 100 ml d’aigua.
  • 200 gr de crema de mantega (si no voleu la crema de mantega podeu posar 100 gr de melmelada de maduixa).
Per la crema de mantega.
  • 1oo g de sucre.
  • 25 g d’aigua mineral.
  • 2 rovells d’ou.
  • 125 g de mantega pomada.

Per adornar la mona:

  • 1 ou de xocolata o la figura que us agradi.
  • Unes plomes de colors, els típics pollets.
  • Confits de colors.

Elaboració:

Per la base:

  1. El primer pas es elaborar un pa de pessic. Agafem un motlle d’uns 20 cm, i el suquem be amb mantega l’espolsem amb farina.
  2. Passem la farina pel colador i la reservem. Muntem els ous sencers amb el sucre, fins que quedi d’un color groc clar.
  3. Quan estiguin ben muntats, anem incorporant la farina a poc a poc, fins a obtenir una massa homogènia.
  4. Seguidament  col·loquem aquesta massa al motlle.
  5. Ho introduïm al forn preescalfat a 180 graus i ho coem durant aproximadament 20 minuts. Un cop tenim aquesta base, podem començar a fer el farcit de xocolata.

Mona de xocolata.

  1. Primer preparem la trufa: Posem a bullir la nata i anem incorporant la cobertura de xocolata i remenem perquè quedi una crema. Deixem la crema a la nevera durant unes dotze hores.
  2. Elaborem un almívar: fem bullir l’aigua i el sucre fins que assoleixin textura de xarop. El reservem.
  3. Per fer la crema de mantega posem el dos rovells d’ou al got de la batedora i anem tirant molt poc a poc en forma de fil l’almívar sense deixar de batre amb les barnilles, fins que la barreja agafa una textura una mica densa.
  4. Afegim la mantega una mica tova i seguim batent.
  5. Tallem el pà de pessic de forma que n’obtinguem tres pisos. Suquem la base amb l’almívar i la farcim amb la trufa. Posem el segon pis i el suquem amb l’almivar i hi posem la crema de mantega o la melmelada de maduixa. Per acabar, posem el tercer pis, suquem amb l’almívar i el recobrim per tot amb la resta de trufa cuita.

Recordeu que…….

  • Es molt important que el pa de pessic quedi ben esponjós.
  • Jo he fet una crema de mantega amb els rovells, però es pot fer amb l’almívar i la mantega sense ous.
  • Si no voleu fer el farcit amb mantega podeu fer-lo utilitzant melmelada de maduixa o la que mes us agradi, préssec o taronja.
  • El xocolata que he utilitzat, es xocolata de cobertura al 70% de cacau.



Advertisements

Quant a alcaliudelacuina

Tinc que confessar que m'agrada cuinar. I sobre tot fer-lo per la família i els amics. Es la manera que tinc per dir, us estimo.
Aquesta entrada ha esta publicada en Postres, Tradicions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Mona de pasqua.

  1. Carme ha dit:

    Ei, en Ricard diu que la portis cap aquí, cap a Washington! Ja li he dit que ell no és pas el teu fillol!! Un dia pots explicar una sara que, si és fàcil, igual m’animo!! És broma!! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s