Musclos amb tomàquet i pebrot

Ahir faig fer per dinar un plat amb sabor a mar ” Musclos “ , es un plat molt senzill de fer i amb una aparença humil, però molt bo.

Records de vida.

Es un plat que vull dedicar a la meva mare, que cada dia tenia que cuinar per tota la família, sense massa diners, sense massa temps i amb dos persones grans malaltes, i a sobre jo, protestant davant d’aquest plat, ja que no m’agrada gens ni mica, això si que es cuinar sense xarxa de seguretat.

No crec que sigui el plat que mes represente la cuina de la meva mare, que con bona navarra de terra en dins, sempre ha cuinat mes plats de verdures, carns i bacallà, però sí representa l’adaptació a la zona on vius i a la seva cultura.

En aquella època el peix mes barat era el bacallà, que comprava en la bacallaneria que hi havia al mercat de la Travessera de Gracia, per cert i com un apunt, la meva mare feia uns plats de bacallà inigualables, la resta de peix que menjaven habitualment era la Maire, Sardines, Verat i de tant en tant baixavem des de la Plaça Rovira, amb el 39, fins la Barceloneta a la arribada de les barques i compravem barreja ( Cintes, Crans, molleres, Galls i Musclos ) i a sopar Una Maravella¡¡¡¡

Una mica d’historia.

Segons es deia antigament, els pitjors mesos per consumir-los eren els mesos sense “R”, Maig, Juny, Juliol i Agost, que era quant el musclos tenien menys mida.

A partir de principis del segle XX es comença a produir artificialment al comprovar que es fixaven amb facilitat a les cordes de les xarxes guanyant amb mida i rapidesa de creixement.

El primer lloc on es va intentar el cultiu va ser a França, però és a Catalunya on es va millorar la qualitat i la productivitat (1901) creant unes grans caixes d’on penjaven multitud de cordes, on es fixen artificialment 1,5 kg de cries de musclos per metre de corda i s’agafen en una xarxa, perquè no caiguin, la xarxa es degrada en pocs dies.

Valor nutritiu:

Els musclos són un aliment excel·lent. Són rics en proteïnes de bona qualitat i un dels aliments més rics en ferro de fàcil absorció i molt bona solució per aquelles persones que fan dieta, ja no aporten cap tipus de greix. I es una bona font de vitamines i minerals, com el iode.

En la actualitat el musclos del Delta de l’Ebre estan en les millors condicions des de Gener fins a Setembre.

Temps d’elaboració:

3/4 de hora.

Ingredients per 4 persones:

2 kg de musclos del Delta d’Ebre.
2 cebes grans.
1/2 kg de tomàquet rallat.
4 dents de all.
1 pebrot verd i 1 vermell.
1 fulla de lleure.
1 bitxo.
1 cullereta de pebrot vermell.
pebre negre.
sal oli
1/2 got de vi blanc.
una mica de sucre.

Elaboració del plat:

Primer cal netejar els musclos, rentan-los amb força aigua, amb un gabinet rascar la closca si te alguna cosa enganxada, no es precís rascar-los amb el “nanas” com he sentit de vegades.
Treure els filaments que surten de les valves estirant-los amb el gabinet, sempre en direcció a la part extreta del musclo, per intentar no esquinçar la carn.
Posar els musclos en una cassola amb una mica d’aigua, sal, 1 fulla de lleure, 1/2 llimona i una mica de pebre, tapa la cassola i deixar bullir amb el vapor, triguen 5 minuts.
Mentrestant en una cassola de fang o de ferro, posem una mica de oli, la ceba i una mica de sal.
Als 5 minuts afegir el pebrot tallat a trossos petits, deixem fer poc a poc i quant la ceba sigui ben rosa, posem el tomàquet rallat, el sucre, el pebre i la picada feta amb els alls, julivert i pebre vermell, i el bitxo (si ens agrada una mica picant).
Per últim aboquem el vi blanc i deixem evaporar una mica, afegim els musclos que haurem deixat en mitja closca i barregem be, perquè la salsa cobreixi els musclos.